El Pla
de Juan de Sada contra els veïns de Sants-Badal
Són ja tres consistoris diferents els que no
responen a les demandes del veïnat del carrer Juan de Sada i els seus entorns.
Mentre, Sants-Badal continua sent el barri més
dens de Barcelona i el tercer amb menys superfície de parc urbà per habitant,
amb només mig metre quadrat per persona. El Pla General Metropolità (PGM) de
1976 intentava corregir aquesta situació destinant l’àrea del carrer Juan de
Sada a zona verda i equipaments, amb dues places amb bones dimensions per a les
activitats veïnals i un bon assolellament. Malgrat les bones intencions cap
consistori va executar el que prescrivia el PGM. Però el 2008, quan l’Ajuntament
va comprar al Ministeri de defensa els terrenys de Roger 48 per un preu desorbitat
va anunciar que s’emprendria la transformació urbanística del barri tot
comptant amb la participació dels veïns. Però la política municipal de cost
zero va deixar la reforma en mans privades, donant-los a canvi una expectativa
de beneficis a costa d’augmentar la densitat d’habitatges i rebaixar tant
l’espai per a equipaments com la qualitat de l’espai destinat a zones verdes. Així,
la Modificació del PGM (MPGM), aprovada definitivament el 2011, es va fer contradient
els criteris del PGM del 76 i d’esquenes al veïnat.
Des de l’aprovació del Pla de Juan de Sada del
2011 ja han passat tres alcaldes diferents, però cap ha fet cas a la nostra reiterada
demanda de participació, a les nostres reivindicacions de disminuir el nombre
d’habitatges previstos, del fet que els nous edificis tinguin una alçada
d’acord amb l’amplada dels carrers, de tenir zones verdes àmplies, de les
places que preveia el PGM de 1976, del fet que portem més de 40 anys esperant perquè
siguin espais on els nostres infants puguin jugar, on els veïns puguem
relacionar-nos, on poder prendre el sol, on recuperar la dignitat del barri.
El Pla no va comptar tampoc amb l’existència
del refugi antiaeri 1513 que recorre Juan de Sada des de l’Av. Madrid fins al
carrer Roger. Un refugi de gran valor tant pel seu estat de conservació, com
perquè va ser dels primers que es va executar a iniciativa de l’ajuntament. Un
refugi que no volem que quedi enterrat sota l’estreta rambla que no va enlloc prevista
pel Pla, volem que sigui visitable amb un centre d’interpretació que hi doni
accés.
El refugi és l’oportunitat de fer aflorar la
memòria i la personalitat del nostre barri. I Juan de Sada és la darrera
oportunitat per augmentar la zona verda al barri de Sants-Badal.
Deprés de 10 anys de la compra dels terrenys
de Roger, 9 anys de l’aprovació inicial
de la MPGM, de 7 anys de la seva aprovació final i de tres alcaldes diferents
no hi ha hagut cap participació ni cap execució real.
I mentre el barri ha seguit degradant-se. Els
propietaris majoritaris han descuidat les construccions, posant en perill la
salubritat pública, pel risc d’esfondraments o d’asbestosi per les cobertes
d’amiant en ruïna. El districte no ha atès amb diligència les queixes del
veïnat per aquests perills, tal com la Síndica de Greuges ha posat de manifest.
La transformació del barri ha quedat a l’albir
dels interessos materials i temporals de la iniciativa privada i no de les
necessitats del veïnat.
Ja n’hi ha prou. Després de 40 anys
d’abandonament i marginació és de justícia que l’Ajuntament prengui la
iniciativa en la reforma de Juan de Sada tot atenent les reivindicacions del
veïnat.
Tomàs Gisbert. (Comissió de veïns i veïnes
afectats pel projecte de Juan de Sada i el seu entorn, AV Badal, Brasil,
Bordeta)