dimecres, 9 de maig del 2018

El Pla de Juan de Sada contra els veïns de Sants-Badal

La Burxa, al seu número 219, de Maig 2018, ha publicat aquest article sobre el Pla de Juan de Sada a la pàgina 3



El Pla de Juan de Sada contra els veïns de Sants-Badal
Són ja tres consistoris diferents els que no responen a les demandes del veïnat del carrer Juan de Sada i els seus entorns.
Mentre, Sants-Badal continua sent el barri més dens de Barcelona i el tercer amb menys superfície de parc urbà per habitant, amb només mig metre quadrat per persona. El Pla General Metropolità (PGM) de 1976 intentava corregir aquesta situació destinant l’àrea del carrer Juan de Sada a zona verda i equipaments, amb dues places amb bones dimensions per a les activitats veïnals i un bon assolellament. Malgrat les bones intencions cap consistori va executar el que prescrivia el PGM. Però el 2008, quan l’Ajuntament va comprar al Ministeri de defensa els terrenys de Roger 48 per un preu desorbitat va anunciar que s’emprendria la transformació urbanística del barri tot comptant amb la participació dels veïns. Però la política municipal de cost zero va deixar la reforma en mans privades, donant-los a canvi una expectativa de beneficis a costa d’augmentar la densitat d’habitatges i rebaixar tant l’espai per a equipaments com la qualitat de l’espai destinat a zones verdes. Així, la Modificació del PGM (MPGM), aprovada definitivament el 2011, es va fer contradient els criteris del PGM del 76 i d’esquenes al veïnat.
Des de l’aprovació del Pla de Juan de Sada del 2011 ja han passat tres alcaldes diferents, però cap ha fet cas a la nostra reiterada demanda de participació, a les nostres reivindicacions de disminuir el nombre d’habitatges previstos, del fet que els nous edificis tinguin una alçada d’acord amb l’amplada dels carrers, de tenir zones verdes àmplies, de les places que preveia el PGM de 1976, del fet que portem més de 40 anys esperant perquè siguin espais on els nostres infants puguin jugar, on els veïns puguem relacionar-nos, on poder prendre el sol, on recuperar la dignitat del barri.
El Pla no va comptar tampoc amb l’existència del refugi antiaeri 1513 que recorre Juan de Sada des de l’Av. Madrid fins al carrer Roger. Un refugi de gran valor tant pel seu estat de conservació, com perquè va ser dels primers que es va executar a iniciativa de l’ajuntament. Un refugi que no volem que quedi enterrat sota l’estreta rambla que no va enlloc prevista pel Pla, volem que sigui visitable amb un centre d’interpretació que hi doni accés.
El refugi és l’oportunitat de fer aflorar la memòria i la personalitat del nostre barri. I Juan de Sada és la darrera oportunitat per augmentar la zona verda al barri de Sants-Badal.
Deprés de 10 anys de la compra dels terrenys de Roger, 9 anys de l’aprovació  inicial de la MPGM, de 7 anys de la seva aprovació final i de tres alcaldes diferents no hi ha hagut cap participació ni cap execució real.
I mentre el barri ha seguit degradant-se. Els propietaris majoritaris han descuidat les construccions, posant en perill la salubritat pública, pel risc d’esfondraments o d’asbestosi per les cobertes d’amiant en ruïna. El districte no ha atès amb diligència les queixes del veïnat per aquests perills, tal com la Síndica de Greuges ha posat de manifest.
La transformació del barri ha quedat a l’albir dels interessos materials i temporals de la iniciativa privada i no de les necessitats del veïnat.
Ja n’hi ha prou. Després de 40 anys d’abandonament i marginació és de justícia que l’Ajuntament prengui la iniciativa en la reforma de Juan de Sada tot atenent les reivindicacions del veïnat.

Tomàs Gisbert. (Comissió de veïns i veïnes afectats pel projecte de Juan de Sada i el seu entorn, AV Badal, Brasil, Bordeta)

Repensem el nostre barri i decidim com el volem!



El  proppassat  diumenge, dia  29 d’abril,  el veïnat va accedir  al solar situat entre els carrers Joan de Sada  i Violant d’Hongria. Va voler visibilitzar la seva voluntat de reclamar que aquest espai esdevingui una zona no edificable, destinada i dissenyada com a jardí públic. La comunitat de veïnes i veïns de Sants va manifestar un cop més a  l’Ajuntament  que s’oposa al Pla de Juan de Sada que afavoreix el negoci dels promotors immobiliaris.

En aquesta jornada es van fer diverses actuacions:
- La pintada de les parets dels edificis del seu perímetre, de color verd i amb el lema “Volem la plaça”.
- La plantada de flors com a símbol de la necessitat de dotar el barri de zones amb jardí ( arbres i arbustos), d’espais d’esbarjo i lúdics, i com havia estat tradicional en aquest barri, de la recuperació de  l’hort casolà, molt habitual anys enrere als patis i eixides de les nostres “casetes baixes”.
- L’entesa amb el veïnat dels carrers Càceres i Tinent Flomesta que, en solidaritat a la nostra reivindicació de rescatar sòl urbà, pocs dies després  hi va voler col·laborar amb la donació de plantes i flors. Aquesta “ocupació floral” vol fer repensar a la Regidoria del Districte la implementació del PGM.

El nostre barri acull noves i joves famílies que també volen i necessiten un espai de trobada i de passeig per als seus infants i troben que, efectivament, el nostre és un barri molt densificat i mancat d’alguns serveis bàsics.
Tanmateix, el veïnat de sempre ha  esperat durant molt de temps la confirmació i la realització del pla urbanístic definit al Pla General Metropolità de 1976.

dilluns, 7 de maig del 2018

Fem nostre Juan de Sada

El diumenge 29 d’abril vam entrar al solar de Juan de Sada per deixar ben clar que volem la plaça, que el barri és per a la gent i no per a especular amb ell. Així es va pintar la paret de verd i es va començar un mural que adecenti el lloc i exposi el que volem. També es van plantar flors, que és pot ampliar amb un hortet, per fer palès que volem i necessitem una zona verda on trobar-nos, on els nostres petits puguin jugar i que ompli de sol el barri.

Durant tot el dia van passar molts veïns i veïnes que es van informar, que van donar plantes, que van col·laborar amb la neteja del solar. I aquesta setmana la gent de l’horta alliberada de Tinent Flomesta amb Càceres ens ha deixat més plantes com a solidaritat amb les nostres reivindicacions.