divendres, 6 d’abril del 2018

Perquè cal modificar la MPGM de Juan de Sada i els seus entorns

1.-Sants Badal, el barri més dens de Barcelona i el tercer amb menys superfície de parc urbà per habitant. El barri de Sants-Badal és el barri més dens de Barcelona, amb una mitjana de 582 habitants per hectàrea, superior a tots els altres 72 barris de Barcelona. Igualment, té un dèficit greu de zones verdes de qualitat. És el tercer barri de Barcelona amb menys superfície de parcs urbans per habitant, 0,50 m2 per habitant. Igualment també té un dèficit d’equipaments públics, Sants Badal, actualment, només disposa d’un equipament públic.

2.- El Pla General Metropolità de 1976 intentava corregir aquesta situació destinant l’àrea del Pla de Juan de Sada a zona verda i equipaments, establint dues zones d’espais lliures a banda i banda de la zona d’equipaments amb unes dimensions d’amplada mínima de 40x50 m, que conformaven dues places amb dimensions òptimes per a les activitats veïnals i amb un assolellament adequat. El PGM de 1976 prescrivia el sistema d’expropiació per obtenir el sòl necessari per tal de no incrementar la densitat del barri.

3.- La MPGM de Juan de Sada de 2011 contradiu el PGM de 1976. La decisió que pren la MPGM d’obtenir sòl per a la reforma urbana a través del sistema de compensació bàsica contradiu el que establia el PGM de 1976, en incrementar la densitat d’habitatge per l’assignació de nou sostre residencial. La iniciativa de la transformació urbanística del barri es deixa en mans de la iniciativa privada, per la qual cosa ha de generar una expectativa de beneficis als propietaris majoritaris que va en detriment de la qualitat de l’espai qualificat d’espais lliures i d’equipaments públics. 

4.- Volem zones verdes de qualitat, volem la plaça. El Pla de Juan de Sada cobreix els requeriments de zones verdes tot esmicolant les zones verdes entre una rambla que no va enlloc, perquè no connecta ni l’Avinguda Madrid ni la carretera de Sants, i en diversos racons i raconets que qualifica com a zones verdes perquè surtin els números. Però no crea espais reals de sociabilitat entre els veïns, on puguin jugar els nostres infants i es mantingui l’assolellament del barri. El barri de Sants-Badal és absolutament deficitari en zones verdes i no queden altres terrenys en tot el barri als quals es pugui recórrer per corregir aquest dèficit. Juan de Sada és la darrera oportunitat que tenim per augmentar la zona verda al barri de Sants-Badal.

5.- Recuperar el refugi antiaeri. El Pla de Juan de Sada es va fer sense comptar amb  l’existència del refugi antiaeri de Juan de Sada. Els estudis i la visita que s’han fet han permès copsar el gran valor que té per al barri i per a la ciutat; pel seu estat de conservació; perquè va ser dels primers que es van fer; perquè és dels pocs que va fer a iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona; perquè tenim la documentació sobre ell, el disseny, les factures del que va costar; perquè encara hi ha veïns que s’hi van haver de refugiar, o que més tard van jugar-hi quan eren petits; perquè és una oportunitat per aflorar la memòria i la personalitat del nostre barri, per donar centralitat a aquesta part del barri. És per tot això que cal recuperar el refugi i no deixar-lo enterrat sota una rambla que no va enlloc. Per això proposem que sigui visitable i que hi hagi un centre d’interpretació per sota el nivell de la plaça que hi doni accés.

La recuperació del refugi és també una oportunitat per saldar el deute que la ciutat té amb dues persones que amb la seva actuació van salvar la vida de milers de barcelonins i barcelonines durant el bombardejos que la ciutat va patir durant la guerra. Ens referim a Ramón Perera, l’enginyer industrial que treballà intensament en el disseny, assessorament i supervisió per a la construcció de refugis arreu de Catalunya i de Manuel Muñoz Díez, conseller-regidor d’Urbanització i Obres Públiques de l’Ajuntament de Barcelona, president de la Junta Local de Defensa Passiva de Barcelona i delegat de l’Ajuntament de Barcelona a la Junta de Defensa que va destacar com el gran promotor dels refugis antiaeris.  

6.- L’ajuntament no ha complert amb els veïns del barri. El Pla General Metropolità de 1976, va reservar espai per a les places de Juan de Sada (entre Violant d’Hongria i Roger, i per sota de Miquel Àngel) però l’Ajuntament no va executar els canvis establerts pel PGM. Desprès de 10 anys de la compra dels terrenys de Roger, 9 anys de l’aprovació inicial de la MPGM de Juan de Sada i 7 anys de la seva aprovació final no hi ha hagut cap execució real. Els veïns i veïnes de Juan de Sada portem més de 40 anys esperant la zona verda i els equipaments públics.

 El 2008, amb la compra al Ministeri de Defensa del solar de Roger, 48-64 l’Ajuntament va anunciar que s’emprendria la transformació urbanística del barri tot comptant amb la participació dels  veïns. Però aquest canvi tant important, la MPGM de Juan de Sada, s’ha fet d’esquenes al veïnat, sense la seva participació real, no hi hagut participació ciutadana, tal com el mateix Ajuntament ha reconegut[i].

La MPGM es va planificar i acordar amb els propietaris majoritaris, traspassant-los la responsabilitat de l’Ajuntament. Deixar la iniciativa de la transformació del barri en mans privades comporta agreujar la gran densitat d’habitatges i perdre la oportunitat de corregir la manca d’espais lliures de qualitat per a zones verdes.

La transformació del barri ha quedat a l’albir dels interessos materials i temporals de la iniciativa privada, i no a les necessitats del veïnat.

I mentre, el barri ha seguit degradant-se. Els propietaris majoritaris han descuidat la cura de les construccions existents, tot posant en perill la salubritat pública, amb esfondraments que han requerit intervencions dels bombers, o el perill d’asbestosi pel trencament continuat dels sostres d’amiant. El districte de Sants Monjuïc no ha atès degudament les queixes del veïnat, i encara que finalment ha enderrocat les naus privades que s’enfonsaven incontroladament, tal com ha dit la Sindica de greuges arran de la nostra denúncia, “la intervenció municipal ha arribat tard, després d’anys de queixes de la ciutadania[ii] .

Després de més de 40 anys d’abandonament i marginació, és de justícia que l’Ajuntament atengui les reivindicacions del veïnat i prengui la iniciativa en la reforma de Juan de Sada i els seus entorns.

És per tot això que els veïns i veïnes afectats per la MPGM de Juan de Sada i el seu entorn demanem la modificació de la MPGM de Juan de Sada, i que l’Ajuntament escolti les propostes presentades el març de 2011.

Comissió de veïns i veïnes afectats pel projecte de Juan de Sada i el seu entorn
Associació de Veïns de Badal, Brasil, Bordeta

5 d’abril de 2018



[i] Acta de la reunió de 27/01/2011 (M0711/12929) punt 25: Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge, acorda: "Iniciar a l’àmbit del Pla General Metropolità definit com carrer Juan de Sada i el seu entorn un nou tràmit de participació ciutadana, on hi hagi una presència constatable del veïns i associacions de l’àmbit per tal d’arribar a un consens real sobre el projecte a desenvolupar”.
[ii] Decisió Síndica de Greuges 20/02/2018