2.- El Pla General Metropolità de 1976
intentava corregir aquesta situació destinant l’àrea del Pla de Juan de Sada a
zona verda i equipaments, establint dues zones d’espais lliures a banda i
banda de la zona d’equipaments amb unes dimensions d’amplada mínima de 40x50 m,
que conformaven dues places amb dimensions òptimes per a les activitats veïnals
i amb un assolellament adequat. El PGM de 1976 prescrivia el sistema
d’expropiació per obtenir el sòl necessari per tal de no incrementar la
densitat del barri.
3.- La MPGM de Juan de Sada de 2011 contradiu
el PGM de 1976. La decisió que pren la MPGM d’obtenir sòl per a la reforma
urbana a través del sistema de compensació bàsica contradiu el que establia el
PGM de 1976, en incrementar la densitat
d’habitatge per l’assignació de nou sostre residencial. La iniciativa de la
transformació urbanística del barri es deixa en mans de la iniciativa privada, per
la qual cosa ha de generar una expectativa de beneficis als propietaris
majoritaris que va en detriment de la qualitat de l’espai qualificat d’espais
lliures i d’equipaments públics.
4.- Volem
zones verdes de qualitat, volem la plaça. El Pla de Juan de Sada cobreix
els requeriments de zones verdes tot esmicolant les zones verdes entre una
rambla que no va enlloc, perquè no connecta ni l’Avinguda Madrid ni la
carretera de Sants, i en diversos racons i raconets que qualifica com a zones
verdes perquè surtin els números. Però no crea espais reals de sociabilitat
entre els veïns, on puguin jugar els nostres infants i es mantingui
l’assolellament del barri. El barri de Sants-Badal és absolutament deficitari
en zones verdes i no queden altres terrenys en tot el barri als quals es pugui
recórrer per corregir aquest dèficit. Juan de Sada és la darrera oportunitat
que tenim per augmentar la zona verda al barri de Sants-Badal.
5.- Recuperar el refugi antiaeri. El Pla de Juan de Sada es va fer sense comptar amb l’existència del refugi antiaeri de Juan de
Sada. Els estudis i la visita que s’han fet han permès copsar el gran valor que
té per al barri i per a la ciutat; pel seu estat de conservació; perquè va ser
dels primers que es van fer; perquè és dels pocs que va fer a iniciativa de
l’Ajuntament de Barcelona; perquè tenim la documentació sobre ell, el disseny,
les factures del que va costar; perquè encara hi ha veïns que s’hi van haver de
refugiar, o que més tard van jugar-hi quan eren petits; perquè és una
oportunitat per aflorar la memòria i la
personalitat del nostre barri, per donar centralitat a aquesta part del barri.
És per tot això que cal recuperar el refugi i no deixar-lo enterrat sota una
rambla que no va enlloc. Per això proposem que
sigui visitable i que hi hagi un centre d’interpretació per sota el nivell
de la plaça que hi doni accés.
La recuperació
del refugi és també una oportunitat per saldar el deute que la ciutat té amb
dues persones que amb la seva actuació van salvar la vida de milers de
barcelonins i barcelonines durant el bombardejos que la ciutat va patir durant
la guerra. Ens referim a Ramón Perera,
l’enginyer industrial que treballà intensament en el disseny, assessorament i
supervisió per a la construcció de refugis arreu de Catalunya i de Manuel Muñoz Díez, conseller-regidor
d’Urbanització i Obres Públiques de l’Ajuntament de Barcelona, president de la
Junta Local de Defensa Passiva de Barcelona i delegat de l’Ajuntament de
Barcelona a la Junta de Defensa que va destacar com el gran promotor dels
refugis antiaeris.
6.- L’ajuntament no ha complert amb els veïns del barri. El Pla General Metropolità de 1976, va reservar espai
per a les places de Juan de Sada (entre Violant d’Hongria i Roger, i per sota
de Miquel Àngel) però l’Ajuntament no va executar els canvis establerts pel PGM.
Desprès de 10 anys de la compra dels terrenys de Roger, 9 anys de l’aprovació
inicial de la MPGM de Juan de Sada i 7 anys de la seva aprovació final no hi ha
hagut cap execució real. Els veïns i
veïnes de Juan de Sada portem més de 40 anys esperant la zona verda i els
equipaments públics.
El 2008, amb la compra al Ministeri de Defensa
del solar de Roger, 48-64 l’Ajuntament va anunciar que s’emprendria la
transformació urbanística del barri tot comptant amb la participació dels veïns. Però aquest canvi tant important, la MPGM de Juan de Sada, s’ha fet
d’esquenes al veïnat, sense la seva participació real, no hi hagut
participació ciutadana, tal com el mateix Ajuntament ha reconegut[i].
La MPGM es va
planificar i acordar amb els propietaris majoritaris, traspassant-los la
responsabilitat de l’Ajuntament. Deixar
la iniciativa de la transformació del barri en mans privades comporta agreujar
la gran densitat d’habitatges i
perdre la oportunitat de corregir la manca d’espais lliures de qualitat per a
zones verdes.
La transformació del barri ha quedat a l’albir
dels interessos materials i temporals de la iniciativa privada, i no a les
necessitats del veïnat.
I mentre, el
barri ha seguit degradant-se. Els propietaris majoritaris han descuidat la cura
de les construccions existents, tot posant en perill la salubritat pública, amb
esfondraments que han requerit intervencions dels bombers, o el perill d’asbestosi
pel trencament continuat dels sostres d’amiant. El districte de Sants Monjuïc
no ha atès degudament les queixes del veïnat, i encara que finalment ha
enderrocat les naus privades que s’enfonsaven incontroladament, tal com ha dit la
Sindica de greuges arran de la nostra denúncia, “la intervenció municipal ha arribat tard, després d’anys de queixes de
la ciutadania”[ii]
.
Després de més de 40 anys d’abandonament i
marginació, és de justícia que l’Ajuntament atengui les reivindicacions del
veïnat i prengui la iniciativa en la reforma de Juan de Sada i els seus entorns.
És per tot això
que els veïns i veïnes afectats per la MPGM de Juan de Sada i el seu entorn
demanem la modificació de la MPGM de Juan de Sada, i que l’Ajuntament escolti
les propostes presentades el març de 2011.
Comissió
de veïns i veïnes afectats pel projecte de Juan de Sada i el seu entorn
Associació
de Veïns de Badal, Brasil, Bordeta
5 d’abril de 2018
[i] Acta de la reunió de 27/01/2011
(M0711/12929) punt 25: Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge,
acorda: "Iniciar a l’àmbit del Pla General Metropolità definit com carrer Juan
de Sada i el seu entorn un nou tràmit de participació ciutadana, on hi hagi una
presència constatable del veïns i associacions de l’àmbit per tal d’arribar a
un consens real sobre el projecte a desenvolupar”.
[ii] Decisió Síndica de Greuges 20/02/2018