Hem trobat a la xarxa aquest interessant treball sobre
la masia de Can Fisas, del nostre barri, a la cantonada dels carrers Fisas amb Roger, enmig de la
zona afectada pel Pla de Juan de Sada.
dilluns, 11 de març del 2019
Recorrerem l’aprovació dels projectes urbanístics del Pau A i el Pau B del Pla de Juan de Sada
El dia 4 sortia publicada l’aprovació per l’Ajuntament dels projectes urbanístics del Pla de Juan de Sada per als polígons d’actuació urbanista (PAU) A i B.
El projecte urbanístic és el pas previ a l’aprovació dels projectes de reparcel·lació de cadascun dels PAU.
Cal recordar que l’Associació de Veïns de Badal, Brasil, Bordeta i la Comissió de Veïns i veïnes afectats pel la MGPM de Juan de Sada el març de 2017 hem presentat al·legacions al projecte de reparcel·lació del PAU A, que és la zona delimitada per Juan de Sada, Fisas, Violant d’Hongria i el que serà Miquel Àngel.
El PAU B és el que està per sota del que serà el carrer Miquel Àngel. El passat mes de novembre s’aprovava la constitució de la Junta de Compensació, i ara en poc mes de tres mesos el projecte d’urbanístic, quedant pendent la presentació d’un projecte de reparcel·lació.
Aquesta aprovació s’ha produït mentre estem a l’espera de les propostes alternatives a l’actual Pla de Juan de Sada que el passat mes d’octubre l’Àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament es va comprometre a presentar-nos en el termini d’un mes per tal de poder trobar una solució al conflicte de Juan de Sada.
L’Associació de veïns i la Comissió d’afectats, tan bon punt es facin públics, estudiarem els projectes urbanístics per tal de presentar recurs de reposició.
dimecres, 9 de maig del 2018
El Pla de Juan de Sada contra els veïns de Sants-Badal
La Burxa, al seu número 219, de Maig 2018, ha publicat aquest article sobre el Pla de Juan de Sada a la pàgina 3
El Pla
de Juan de Sada contra els veïns de Sants-Badal
Són ja tres consistoris diferents els que no
responen a les demandes del veïnat del carrer Juan de Sada i els seus entorns.
Mentre, Sants-Badal continua sent el barri més
dens de Barcelona i el tercer amb menys superfície de parc urbà per habitant,
amb només mig metre quadrat per persona. El Pla General Metropolità (PGM) de
1976 intentava corregir aquesta situació destinant l’àrea del carrer Juan de
Sada a zona verda i equipaments, amb dues places amb bones dimensions per a les
activitats veïnals i un bon assolellament. Malgrat les bones intencions cap
consistori va executar el que prescrivia el PGM. Però el 2008, quan l’Ajuntament
va comprar al Ministeri de defensa els terrenys de Roger 48 per un preu desorbitat
va anunciar que s’emprendria la transformació urbanística del barri tot
comptant amb la participació dels veïns. Però la política municipal de cost
zero va deixar la reforma en mans privades, donant-los a canvi una expectativa
de beneficis a costa d’augmentar la densitat d’habitatges i rebaixar tant
l’espai per a equipaments com la qualitat de l’espai destinat a zones verdes. Així,
la Modificació del PGM (MPGM), aprovada definitivament el 2011, es va fer contradient
els criteris del PGM del 76 i d’esquenes al veïnat.
Des de l’aprovació del Pla de Juan de Sada del
2011 ja han passat tres alcaldes diferents, però cap ha fet cas a la nostra reiterada
demanda de participació, a les nostres reivindicacions de disminuir el nombre
d’habitatges previstos, del fet que els nous edificis tinguin una alçada
d’acord amb l’amplada dels carrers, de tenir zones verdes àmplies, de les
places que preveia el PGM de 1976, del fet que portem més de 40 anys esperant perquè
siguin espais on els nostres infants puguin jugar, on els veïns puguem
relacionar-nos, on poder prendre el sol, on recuperar la dignitat del barri.
El Pla no va comptar tampoc amb l’existència
del refugi antiaeri 1513 que recorre Juan de Sada des de l’Av. Madrid fins al
carrer Roger. Un refugi de gran valor tant pel seu estat de conservació, com
perquè va ser dels primers que es va executar a iniciativa de l’ajuntament. Un
refugi que no volem que quedi enterrat sota l’estreta rambla que no va enlloc prevista
pel Pla, volem que sigui visitable amb un centre d’interpretació que hi doni
accés.
El refugi és l’oportunitat de fer aflorar la
memòria i la personalitat del nostre barri. I Juan de Sada és la darrera
oportunitat per augmentar la zona verda al barri de Sants-Badal.
Deprés de 10 anys de la compra dels terrenys
de Roger, 9 anys de l’aprovació inicial
de la MPGM, de 7 anys de la seva aprovació final i de tres alcaldes diferents
no hi ha hagut cap participació ni cap execució real.
I mentre el barri ha seguit degradant-se. Els
propietaris majoritaris han descuidat les construccions, posant en perill la
salubritat pública, pel risc d’esfondraments o d’asbestosi per les cobertes
d’amiant en ruïna. El districte no ha atès amb diligència les queixes del
veïnat per aquests perills, tal com la Síndica de Greuges ha posat de manifest.
La transformació del barri ha quedat a l’albir
dels interessos materials i temporals de la iniciativa privada i no de les
necessitats del veïnat.
Ja n’hi ha prou. Després de 40 anys
d’abandonament i marginació és de justícia que l’Ajuntament prengui la
iniciativa en la reforma de Juan de Sada tot atenent les reivindicacions del
veïnat.
Tomàs Gisbert. (Comissió de veïns i veïnes
afectats pel projecte de Juan de Sada i el seu entorn, AV Badal, Brasil,
Bordeta)
Repensem el nostre barri i decidim com el volem!
El proppassat diumenge, dia 29 d’abril, el veïnat va accedir al solar situat entre els carrers Joan de
Sada i Violant d’Hongria. Va voler visibilitzar
la seva voluntat de reclamar que aquest espai esdevingui una zona no
edificable, destinada i dissenyada com a jardí públic. La comunitat de veïnes i
veïns de Sants va manifestar un cop més a
l’Ajuntament que s’oposa al Pla
de Juan de Sada que afavoreix el negoci dels promotors immobiliaris.
En aquesta jornada es van fer diverses actuacions:
- La pintada de les parets dels edificis del seu perímetre, de color verd i
amb el lema “Volem la plaça”.
- La plantada de flors com a símbol de la necessitat de dotar el barri de
zones amb jardí ( arbres i arbustos), d’espais d’esbarjo i lúdics, i com havia
estat tradicional en aquest barri, de la recuperació de l’hort casolà, molt habitual anys enrere als
patis i eixides de les nostres “casetes baixes”.
- L’entesa amb el veïnat dels carrers Càceres i Tinent Flomesta que, en
solidaritat a la nostra reivindicació de rescatar sòl urbà, pocs dies després hi va voler col·laborar amb la donació de
plantes i flors. Aquesta “ocupació floral” vol fer repensar a la Regidoria del
Districte la implementació del PGM.
El nostre barri acull noves i joves famílies que també volen i necessiten
un espai de trobada i de passeig per als seus infants i troben que,
efectivament, el nostre és un barri molt densificat i mancat d’alguns serveis
bàsics.
Tanmateix, el veïnat de sempre ha
esperat durant molt de temps la confirmació i la realització del pla
urbanístic definit al Pla General Metropolità de 1976.
dilluns, 7 de maig del 2018
Fem nostre Juan de Sada
El diumenge 29 d’abril vam entrar al solar de
Juan de Sada per deixar ben clar que volem la plaça, que el barri és per a la
gent i no per a especular amb ell. Així es va pintar la paret de verd i es va
començar un mural que adecenti el lloc i exposi el que volem. També es van
plantar flors, que és pot ampliar amb un hortet, per fer palès que volem i
necessitem una zona verda on trobar-nos, on els nostres petits puguin jugar i
que ompli de sol el barri.
Durant tot el dia van passar molts veïns i
veïnes que es van informar, que van donar plantes, que van col·laborar amb la
neteja del solar. I aquesta setmana la gent de l’horta alliberada de Tinent
Flomesta amb Càceres ens ha deixat més plantes com a solidaritat amb les nostres
reivindicacions.
divendres, 6 d’abril del 2018
Perquè cal modificar la MPGM de Juan de Sada i els seus entorns
1.-Sants Badal, el barri més dens de Barcelona
i el tercer amb menys superfície de parc urbà per habitant. El barri de
Sants-Badal és el barri més dens de Barcelona, amb una mitjana de 582 habitants
per hectàrea, superior a tots els altres 72 barris de Barcelona. Igualment, té
un dèficit greu de zones verdes de qualitat. És el tercer barri de
Barcelona amb menys superfície de parcs urbans per habitant, 0,50 m2
per habitant. Igualment també té un dèficit d’equipaments públics, Sants Badal,
actualment, només disposa d’un equipament públic.
2.- El Pla General Metropolità de 1976
intentava corregir aquesta situació destinant l’àrea del Pla de Juan de Sada a
zona verda i equipaments, establint dues zones d’espais lliures a banda i
banda de la zona d’equipaments amb unes dimensions d’amplada mínima de 40x50 m,
que conformaven dues places amb dimensions òptimes per a les activitats veïnals
i amb un assolellament adequat. El PGM de 1976 prescrivia el sistema
d’expropiació per obtenir el sòl necessari per tal de no incrementar la
densitat del barri.
3.- La MPGM de Juan de Sada de 2011 contradiu
el PGM de 1976. La decisió que pren la MPGM d’obtenir sòl per a la reforma
urbana a través del sistema de compensació bàsica contradiu el que establia el
PGM de 1976, en incrementar la densitat
d’habitatge per l’assignació de nou sostre residencial. La iniciativa de la
transformació urbanística del barri es deixa en mans de la iniciativa privada, per
la qual cosa ha de generar una expectativa de beneficis als propietaris
majoritaris que va en detriment de la qualitat de l’espai qualificat d’espais
lliures i d’equipaments públics.
4.- Volem
zones verdes de qualitat, volem la plaça. El Pla de Juan de Sada cobreix
els requeriments de zones verdes tot esmicolant les zones verdes entre una
rambla que no va enlloc, perquè no connecta ni l’Avinguda Madrid ni la
carretera de Sants, i en diversos racons i raconets que qualifica com a zones
verdes perquè surtin els números. Però no crea espais reals de sociabilitat
entre els veïns, on puguin jugar els nostres infants i es mantingui
l’assolellament del barri. El barri de Sants-Badal és absolutament deficitari
en zones verdes i no queden altres terrenys en tot el barri als quals es pugui
recórrer per corregir aquest dèficit. Juan de Sada és la darrera oportunitat
que tenim per augmentar la zona verda al barri de Sants-Badal.
5.- Recuperar el refugi antiaeri. El Pla de Juan de Sada es va fer sense comptar amb l’existència del refugi antiaeri de Juan de
Sada. Els estudis i la visita que s’han fet han permès copsar el gran valor que
té per al barri i per a la ciutat; pel seu estat de conservació; perquè va ser
dels primers que es van fer; perquè és dels pocs que va fer a iniciativa de
l’Ajuntament de Barcelona; perquè tenim la documentació sobre ell, el disseny,
les factures del que va costar; perquè encara hi ha veïns que s’hi van haver de
refugiar, o que més tard van jugar-hi quan eren petits; perquè és una
oportunitat per aflorar la memòria i la
personalitat del nostre barri, per donar centralitat a aquesta part del barri.
És per tot això que cal recuperar el refugi i no deixar-lo enterrat sota una
rambla que no va enlloc. Per això proposem que
sigui visitable i que hi hagi un centre d’interpretació per sota el nivell
de la plaça que hi doni accés.
La recuperació
del refugi és també una oportunitat per saldar el deute que la ciutat té amb
dues persones que amb la seva actuació van salvar la vida de milers de
barcelonins i barcelonines durant el bombardejos que la ciutat va patir durant
la guerra. Ens referim a Ramón Perera,
l’enginyer industrial que treballà intensament en el disseny, assessorament i
supervisió per a la construcció de refugis arreu de Catalunya i de Manuel Muñoz Díez, conseller-regidor
d’Urbanització i Obres Públiques de l’Ajuntament de Barcelona, president de la
Junta Local de Defensa Passiva de Barcelona i delegat de l’Ajuntament de
Barcelona a la Junta de Defensa que va destacar com el gran promotor dels
refugis antiaeris.
6.- L’ajuntament no ha complert amb els veïns del barri. El Pla General Metropolità de 1976, va reservar espai
per a les places de Juan de Sada (entre Violant d’Hongria i Roger, i per sota
de Miquel Àngel) però l’Ajuntament no va executar els canvis establerts pel PGM.
Desprès de 10 anys de la compra dels terrenys de Roger, 9 anys de l’aprovació
inicial de la MPGM de Juan de Sada i 7 anys de la seva aprovació final no hi ha
hagut cap execució real. Els veïns i
veïnes de Juan de Sada portem més de 40 anys esperant la zona verda i els
equipaments públics.
El 2008, amb la compra al Ministeri de Defensa
del solar de Roger, 48-64 l’Ajuntament va anunciar que s’emprendria la
transformació urbanística del barri tot comptant amb la participació dels veïns. Però aquest canvi tant important, la MPGM de Juan de Sada, s’ha fet
d’esquenes al veïnat, sense la seva participació real, no hi hagut
participació ciutadana, tal com el mateix Ajuntament ha reconegut[i].
La MPGM es va
planificar i acordar amb els propietaris majoritaris, traspassant-los la
responsabilitat de l’Ajuntament. Deixar
la iniciativa de la transformació del barri en mans privades comporta agreujar
la gran densitat d’habitatges i
perdre la oportunitat de corregir la manca d’espais lliures de qualitat per a
zones verdes.
La transformació del barri ha quedat a l’albir
dels interessos materials i temporals de la iniciativa privada, i no a les
necessitats del veïnat.
I mentre, el
barri ha seguit degradant-se. Els propietaris majoritaris han descuidat la cura
de les construccions existents, tot posant en perill la salubritat pública, amb
esfondraments que han requerit intervencions dels bombers, o el perill d’asbestosi
pel trencament continuat dels sostres d’amiant. El districte de Sants Monjuïc
no ha atès degudament les queixes del veïnat, i encara que finalment ha
enderrocat les naus privades que s’enfonsaven incontroladament, tal com ha dit la
Sindica de greuges arran de la nostra denúncia, “la intervenció municipal ha arribat tard, després d’anys de queixes de
la ciutadania”[ii]
.
Després de més de 40 anys d’abandonament i
marginació, és de justícia que l’Ajuntament atengui les reivindicacions del
veïnat i prengui la iniciativa en la reforma de Juan de Sada i els seus entorns.
És per tot això
que els veïns i veïnes afectats per la MPGM de Juan de Sada i el seu entorn
demanem la modificació de la MPGM de Juan de Sada, i que l’Ajuntament escolti
les propostes presentades el març de 2011.
Comissió
de veïns i veïnes afectats pel projecte de Juan de Sada i el seu entorn
Associació
de Veïns de Badal, Brasil, Bordeta
5 d’abril de 2018
[i] Acta de la reunió de 27/01/2011
(M0711/12929) punt 25: Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge,
acorda: "Iniciar a l’àmbit del Pla General Metropolità definit com carrer Juan
de Sada i el seu entorn un nou tràmit de participació ciutadana, on hi hagi una
presència constatable del veïns i associacions de l’àmbit per tal d’arribar a
un consens real sobre el projecte a desenvolupar”.
[ii] Decisió Síndica de Greuges 20/02/2018
dimarts, 13 de març del 2018
S’atura el desnonament de Roger 31
Avui, a les 9,30
del matí la comitiva judicial volia desnonar i deixar al carrer la família que
viu a Roger, 31. La concentració convocada per la PAH, la Comissió d’Afectats per
la MPGM de Juan de Sada i l’Associació de Veïns de Badal, Brasil, Bordeta ha
aconseguit aturar el desnonament.
La casa baixa de
Roger, cantonada Fisas està afectada per la MPGM de Juan de Sada feta sense la
participació del veïnat que preveu, entre d’altres, una rambla que no va enlloc
i uns edificis sobre el carrer Fisas que taparan els actuals edificis que donen
a Fisas. El propietari de la casa, Fincas Armengol SCP, ha promogut el
desnonament de la família que n’és la llogatera des de fa més de 50 anys,
malgrat que ni el Projecte de Reparcel·lació ni el Projecte d’Urbanització encara
no han estat aprovats, per la qual cosa falta molt de temps pel possible
començament de qualsevol obra.
La MPGM i el
mateix Projecte de Reparcel·lació reconeixen el dret de reallotjament i d’indemnització
pels llogaters legals dels habitatges afectats que ja hi fossin al març de 2009,
data d’aprovació inicial de la MPGM de Juan de Sada, però la propietat no ha
facilitat que poguessin exercir el seu dret al reallotjament o a la indemnització,
i fins i tot el 2012 va forçar un canvi de la titularitat del lloguer. Ara la
propietat no ha volgut renovar el contracte de lloguer i vol el deixar al
carrer aquesta família.
Primer una MPGM,
com la de Juan de Sada, que es va aprovar de manera injusta al marge del veïns.
Després un propietari, Germans Fisas-Bosch SLU, que s’ha permès durant anys
posar en perill la salut del veïnat pel l’ensorrament i el trencament de les
cobertes d’uralita de les seves naus sense fer res. I ara la injustícia d’un desnonament sense
reallotjament que de moment hem aconseguit aturar.
VOLEM UNA SOLUCIÓ
PER A LA FAMÍLIA DE ROGER, 31
VOLEM
REALLOTJAMENTS DIGNES
VOLEM LA PLAÇA.
PROU ESPECULACIÓ
Subscriure's a:
Missatges (Atom)