La història de la masia de Can Fisas, afectada pel Pla de Juan de Sada

Hem trobat a la xarxa aquest interessant treball sobre la masia de Can Fisas, del nostre barri, a la cantonada  dels carrers Fisas amb Roger, enmig de la zona afectada pel Pla de Juan de Sada.

El pots llegir a l’enllaç http://www.pladebarcelona.cat/2016/09/24/can-fisas/

Recorrerem l’aprovació dels projectes urbanístics del Pau A i el Pau B del Pla de Juan de Sada

El dia 4 sortia publicada l’aprovació per l’Ajuntament dels projectes urbanístics del Pla de Juan de Sada per als polígons d’actuació urbanista (PAU) A i B.

El projecte urbanístic és el pas previ a l’aprovació dels projectes de reparcel·lació de cadascun dels PAU.

Cal recordar que l’Associació de Veïns de Badal, Brasil, Bordeta i la Comissió de Veïns i veïnes afectats pel la MGPM de Juan de Sada el març de 2017 hem presentat al·legacions al projecte de reparcel·lació del PAU A, que és la zona delimitada per Juan de Sada, Fisas, Violant d’Hongria i el que serà Miquel Àngel.

El PAU B és el que està per sota del que serà el carrer Miquel Àngel. El passat mes de novembre s’aprovava la constitució de la Junta de Compensació, i ara en poc mes de tres mesos el projecte d’urbanístic, quedant pendent la presentació d’un projecte de reparcel·lació.

Aquesta aprovació s’ha produït mentre estem a l’espera de les propostes alternatives a l’actual Pla de Juan de Sada que el passat mes d’octubre l’Àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament es va comprometre a presentar-nos en el termini d’un mes per tal de poder trobar una solució al conflicte de Juan de Sada.

L’Associació de veïns i la Comissió d’afectats, tan bon punt es facin públics, estudiarem els projectes urbanístics per tal de presentar recurs de reposició.

El Pla de Juan de Sada contra els veïns de Sants-Badal

La Burxa, al seu número 219, de Maig 2018, ha publicat aquest article sobre el Pla de Juan de Sada a la pàgina 3

El Pla de Juan de Sada contra els veïns de Sants-Badal

Són ja tres consistoris diferents els que no responen a les demandes del veïnat del carrer Juan de Sada i els seus entorns.

Mentre, Sants-Badal continua sent el barri més dens de Barcelona i el tercer amb menys superfície de parc urbà per habitant, amb només mig metre quadrat per persona. El Pla General Metropolità (PGM) de 1976 intentava corregir aquesta situació destinant l’àrea del carrer Juan de Sada a zona verda i equipaments, amb dues places amb bones dimensions per a les activitats veïnals i un bon assolellament. Malgrat les bones intencions cap consistori va executar el que prescrivia el PGM. Però el 2008, quan l’Ajuntament va comprar al Ministeri de defensa els terrenys de Roger 48 per un preu desorbitat va anunciar que s’emprendria la transformació urbanística del barri tot comptant amb la participació dels veïns. Però la política municipal de cost zero va deixar la reforma en mans privades, donant-los a canvi una expectativa de beneficis a costa d’augmentar la densitat d’habitatges i rebaixar tant l’espai per a equipaments com la qualitat de l’espai destinat a zones verdes. Així, la Modificació del PGM (MPGM), aprovada definitivament el 2011, es va fer contradient els criteris del PGM del 76 i d’esquenes al veïnat.

Des de l’aprovació del Pla de Juan de Sada del 2011 ja han passat tres alcaldes diferents, però cap ha fet cas a la nostra reiterada demanda de participació, a les nostres reivindicacions de disminuir el nombre d’habitatges previstos, del fet que els nous edificis tinguin una alçada d’acord amb l’amplada dels carrers, de tenir zones verdes àmplies, de les places que preveia el PGM de 1976, del fet que portem més de 40 anys esperant perquè siguin espais on els nostres infants puguin jugar, on els veïns puguem relacionar-nos, on poder prendre el sol, on recuperar la dignitat del barri.

El Pla no va comptar tampoc amb l’existència del refugi antiaeri 1513 que recorre Juan de Sada des de l’Av. Madrid fins al carrer Roger. Un refugi de gran valor tant pel seu estat de conservació, com perquè va ser dels primers que es va executar a iniciativa de l’ajuntament. Un refugi que no volem que quedi enterrat sota l’estreta rambla que no va enlloc prevista pel Pla, volem que sigui visitable amb un centre d’interpretació que hi doni accés.

El refugi és l’oportunitat de fer aflorar la memòria i la personalitat del nostre barri. I Juan de Sada és la darrera oportunitat per augmentar la zona verda al barri de Sants-Badal.

Deprés de 10 anys de la compra dels terrenys de Roger, 9 anys de l’aprovació  inicial de la MPGM, de 7 anys de la seva aprovació final i de tres alcaldes diferents no hi ha hagut cap participació ni cap execució real.

I mentre el barri ha seguit degradant-se. Els propietaris majoritaris han descuidat les construccions, posant en perill la salubritat pública, pel risc d’esfondraments o d’asbestosi per les cobertes d’amiant en ruïna. El districte no ha atès amb diligència les queixes del veïnat per aquests perills, tal com la Síndica de Greuges ha posat de manifest.

La transformació del barri ha quedat a l’albir dels interessos materials i temporals de la iniciativa privada i no de les necessitats del veïnat.

Ja n’hi ha prou. Després de 40 anys d’abandonament i marginació és de justícia que l’Ajuntament prengui la iniciativa en la reforma de Juan de Sada tot atenent les reivindicacions del veïnat.

Tomàs Gisbert. (Comissió de veïns i veïnes afectats pel projecte de Juan de Sada i el seu entorn, AV Badal, Brasil, Bordeta)

Repensem el nostre barri i decidim com el volem!

El  proppassat  diumenge, dia  29 d’abril,  el veïnat va accedir  al solar situat entre els carrers Joan de Sada  i Violant d’Hongria. Va voler visibilitzar la seva voluntat de reclamar que aquest espai esdevingui una zona no edificable, destinada i dissenyada com a jardí públic. La comunitat de veïnes i veïns de Sants va manifestar un cop més a  l’Ajuntament  que s’oposa al Pla de Juan de Sada que afavoreix el negoci dels promotors immobiliaris.

En aquesta jornada es van fer diverses actuacions:

- La pintada de les parets dels edificis del seu perímetre, de color verd i amb el lema “Volem la plaça”.

- La plantada de flors com a símbol de la necessitat de dotar el barri de zones amb jardí ( arbres i arbustos), d’espais d’esbarjo i lúdics, i com havia estat tradicional en aquest barri, de la recuperació de  l’hort casolà, molt habitual anys enrere als patis i eixides de les nostres “casetes baixes”.

- L’entesa amb el veïnat dels carrers Càceres i Tinent Flomesta que, en solidaritat a la nostra reivindicació de rescatar sòl urbà, pocs dies després  hi va voler col·laborar amb la donació de plantes i flors. Aquesta “ocupació floral” vol fer repensar a la Regidoria del Districte la implementació del PGM.

El nostre barri acull noves i joves famílies que també volen i necessiten un espai de trobada i de passeig per als seus infants i troben que, efectivament, el nostre és un barri molt densificat i mancat d’alguns serveis bàsics.

Tanmateix, el veïnat de sempre ha  esperat durant molt de temps la confirmació i la realització del pla urbanístic definit al Pla General Metropolità de 1976.

Fem nostre Juan de Sada

El diumenge 29 d’abril vam entrar al solar de Juan de Sada per deixar ben clar que volem la plaça, que el barri és per a la gent i no per a especular amb ell. Així es va pintar la paret de verd i es va començar un mural que adecenti el lloc i exposi el que volem. També es van plantar flors, que és pot ampliar amb un hortet, per fer palès que volem i necessitem una zona verda on trobar-nos, on els nostres petits puguin jugar i que ompli de sol el barri.

Durant tot el dia van passar molts veïns i veïnes que es van informar, que van donar plantes, que van col·laborar amb la neteja del solar. I aquesta setmana la gent de l’horta alliberada de Tinent Flomesta amb Càceres ens ha deixat més plantes com a solidaritat amb les nostres reivindicacions.

Perquè cal modificar la MPGM de Juan de Sada i els seus entorns

1.-Sants Badal, el barri més dens de Barcelona i el tercer amb menys superfície de parc urbà per habitant. El barri de Sants-Badal és el barri més dens de Barcelona, amb una mitjana de 582 habitants per hectàrea, superior a tots els altres 72 barris de Barcelona. Igualment, té un dèficit greu de zones verdes de qualitat. És el tercer barri de Barcelona amb menys superfície de parcs urbans per habitant, 0,50 m² per habitant. Igualment també té un dèficit d’equipaments públics, Sants Badal, actualment, només disposa d’un equipament públic.

2.- El Pla General Metropolità de 1976 intentava corregir aquesta situació destinant l’àrea del Pla de Juan de Sada a zona verda i equipaments, establint dues zones d’espais lliures a banda i banda de la zona d’equipaments amb unes dimensions d’amplada mínima de 40x50 m, que conformaven dues places amb dimensions òptimes per a les activitats veïnals i amb un assolellament adequat. El PGM de 1976 prescrivia el sistema d’expropiació per obtenir el sòl necessari per tal de no incrementar la densitat del barri.

3.- La MPGM de Juan de Sada de 2011 contradiu el PGM de 1976. La decisió que pren la MPGM d’obtenir sòl per a la reforma urbana a través del sistema de compensació bàsica contradiu el que establia el PGM de 1976, en incrementar la densitat d’habitatge per l’assignació de nou sostre residencial. La iniciativa de la transformació urbanística del barri es deixa en mans de la iniciativa privada, per la qual cosa ha de generar una expectativa de beneficis als propietaris majoritaris que va en detriment de la qualitat de l’espai qualificat d’espais lliures i d’equipaments públics. 

4.- Volem zones verdes de qualitat, volem la plaça. El Pla de Juan de Sada cobreix els requeriments de zones verdes tot esmicolant les zones verdes entre una rambla que no va enlloc, perquè no connecta ni l’Avinguda Madrid ni la carretera de Sants, i en diversos racons i raconets que qualifica com a zones verdes perquè surtin els números. Però no crea espais reals de sociabilitat entre els veïns, on puguin jugar els nostres infants i es mantingui l’assolellament del barri. El barri de Sants-Badal és absolutament deficitari en zones verdes i no queden altres terrenys en tot el barri als quals es pugui recórrer per corregir aquest dèficit. Juan de Sada és la darrera oportunitat que tenim per augmentar la zona verda al barri de Sants-Badal.

5.- Recuperar el refugi antiaeri. El Pla de Juan de Sada es va fer sense comptar amb  l’existència del refugi antiaeri de Juan de Sada. Els estudis i la visita que s’han fet han permès copsar el gran valor que té per al barri i per a la ciutat; pel seu estat de conservació; perquè va ser dels primers que es van fer; perquè és dels pocs que va fer a iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona; perquè tenim la documentació sobre ell, el disseny, les factures del que va costar; perquè encara hi ha veïns que s’hi van haver de refugiar, o que més tard van jugar-hi quan eren petits; perquè és una oportunitat per aflorar la memòria i la personalitat del nostre barri, per donar centralitat a aquesta part del barri. És per tot això que cal recuperar el refugi i no deixar-lo enterrat sota una rambla que no va enlloc. Per això proposem que sigui visitable i que hi hagi un centre d’interpretació per sota el nivell de la plaça que hi doni accés.

La recuperació del refugi és també una oportunitat per saldar el deute que la ciutat té amb dues persones que amb la seva actuació van salvar la vida de milers de barcelonins i barcelonines durant el bombardejos que la ciutat va patir durant la guerra. Ens referim a Ramón Perera, l’enginyer industrial que treballà intensament en el disseny, assessorament i supervisió per a la construcció de refugis arreu de Catalunya i de Manuel Muñoz Díez, conseller-regidor d’Urbanització i Obres Públiques de l’Ajuntament de Barcelona, president de la Junta Local de Defensa Passiva de Barcelona i delegat de l’Ajuntament de Barcelona a la Junta de Defensa que va destacar com el gran promotor dels refugis antiaeris.  

6.- L’ajuntament no ha complert amb els veïns del barri. El Pla General Metropolità de 1976, va reservar espai per a les places de Juan de Sada (entre Violant d’Hongria i Roger, i per sota de Miquel Àngel) però l’Ajuntament no va executar els canvis establerts pel PGM. Desprès de 10 anys de la compra dels terrenys de Roger, 9 anys de l’aprovació inicial de la MPGM de Juan de Sada i 7 anys de la seva aprovació final no hi ha hagut cap execució real. Els veïns i veïnes de Juan de Sada portem més de 40 anys esperant la zona verda i els equipaments públics.

 El 2008, amb la compra al Ministeri de Defensa del solar de Roger, 48-64 l’Ajuntament va anunciar que s’emprendria la transformació urbanística del barri tot comptant amb la participació dels  veïns. Però aquest canvi tant important, la MPGM de Juan de Sada, s’ha fet d’esquenes al veïnat, sense la seva participació real, no hi hagut participació ciutadana, tal com el mateix Ajuntament ha reconegut[i].

La MPGM es va planificar i acordar amb els propietaris majoritaris, traspassant-los la responsabilitat de l’Ajuntament. Deixar la iniciativa de la transformació del barri en mans privades comporta agreujar la gran densitat d’habitatges i perdre la oportunitat de corregir la manca d’espais lliures de qualitat per a zones verdes.

La transformació del barri ha quedat a l’albir dels interessos materials i temporals de la iniciativa privada, i no a les necessitats del veïnat.

I mentre, el barri ha seguit degradant-se. Els propietaris majoritaris han descuidat la cura de les construccions existents, tot posant en perill la salubritat pública, amb esfondraments que han requerit intervencions dels bombers, o el perill d’asbestosi pel trencament continuat dels sostres d’amiant. El districte de Sants Monjuïc no ha atès degudament les queixes del veïnat, i encara que finalment ha enderrocat les naus privades que s’enfonsaven incontroladament, tal com ha dit la Sindica de greuges arran de la nostra denúncia, “la intervenció municipal ha arribat tard, després d’anys de queixes de la ciutadania”[ii] .

Després de més de 40 anys d’abandonament i marginació, és de justícia que l’Ajuntament atengui les reivindicacions del veïnat i prengui la iniciativa en la reforma de Juan de Sada i els seus entorns.

És per tot això que els veïns i veïnes afectats per la MPGM de Juan de Sada i el seu entorn demanem la modificació de la MPGM de Juan de Sada, i que l’Ajuntament escolti les propostes presentades el març de 2011.

Comissió de veïns i veïnes afectats pel projecte de Juan de Sada i el seu entorn

Associació de Veïns de Badal, Brasil, Bordeta

5 d’abril de 2018

---

[i] Acta de la reunió de 27/01/2011 (M0711/12929) punt 25: Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge, acorda: "Iniciar a l’àmbit del Pla General Metropolità definit com carrer Juan de Sada i el seu entorn un nou tràmit de participació ciutadana, on hi hagi una presència constatable del veïns i associacions de l’àmbit per tal d’arribar a un consens real sobre el projecte a desenvolupar”.

[ii] Decisió Síndica de Greuges 20/02/2018

El barri s'omple de pancartes

El barri s'omple de pancartes per rebutjar el pla de Juan de Sada i reivindicar més zona verda

La Comissió d’afectats pel Pla Juan de Sada hem començat a penjar pancartes als balcons i les façanes perquè quedi clar que al nostre barri hi ha un conflicte, que no s’escolta el veïnat i que volem un barri millor.

Reunió amb Regidora del districte i Consell de Barri

Ahir ens vam reunir la Comissió d’Afectats per la MPGM de Juan de Sada al local de l’Associació de Veïns de Badal, Brasil Bordeta on vam repassar la situació del barri, les gestions que hem fet darrerament i quines coses tenim a fer.

Sobre les gestions i informacions sobre el barri:

-          18 de juliol.  Reunió amb la Regidora del districte, sra Laura Pérez.

o   Per l’Ajuntament van assistir la Regidora Laura Pérez, els consellers Xavier Farré i Joan Sanromà i el gerent del districte Francesc Jiménez. Per la Comissió d’afectats vam estar set veïns i veïnes, l’arquitecte de l’Associació de Veïns de Badal(AV), i el president i el secretari de l’AV. Davant de les nostres reivindicacions es van afermar en que la MPGM de Juan de SAda és correcte i que no veuen motius per tirar-la enrere atenent les nostres reivindicacions. A partir d’aquí la reunió va ser bastant dura, la regidora va dir que estava del nostre costat però que ara per ara no tenia arguments per demanar un canvi en el projecte. La conclusió va ser que nostres presentaríem els nostres arguments de manera tècnica i fonamentada i sobre aquests tornaríem a discutir.

-          16 d’octubre. Consell de barri. Entre el diversos punts es va informar que:

o   El 6 de novembre l’ajuntament enrasarà els locals de Juan de Sada que estan en runes tot retirant, seguint tots els protocols establerts per la Generalitat, les uralites sense cuidar que repetidament hem denunciat. Vam demanar que tinguin en compte que una de les entrades al refugi antiaeri estan tocant aquestes construccions  per no malmetre-la, i van assegurar que ho tenen present.

o   Des de la regidoria es va fer una proposta de fer la Festa Major del barri Sants-Badal i diverses veïnes van assenyalar la manca de zones verdes i d’espais de sociabilitat al nostre barri on celebrar-la, ja que l’únic que hi ha és la Plaça de l’Olivereta.

o   Vam preguntar sobre la situació del Projecte de reparcel·lació del Pau A, la part de Juan de Sada entre Violant d’Hongria i Miquel Àngel, al qual vam fer al·legacions el mes de març passat. La resposta va ser que està a l’espera de que s’aprovi el Projecte d’Urbanització corresponent per saber les càrregues que cal repartir en la reparcel·lació. La situació del projecte d’urbanització és que estan recollint els informes de les diverses àrees municipals (clavegueram, vialitat, enllumenat,...) per poder aprovar-lo inicialment, després d’això estarà en exposició pública que serà quan qualsevol persona o entitat podrà formular al·legacions, per després aprovar-lo definitivament.

o   Renovació Violant d’Hongria entre Portbou i Rambla Brasil. Van dir que no estava prevista durant aquest mandat, que a l’inici de cada mandat es fa un PAM participatiu on s’exposen les prioritats i que aquesta vegada no va sortir res, que si de cas es pot plantejar al PAM que es faci després de les properes eleccions municipals. Vam assenyalar que la consellera Àngels Boix, al desembre de l’any passat, ens va dir que en les obres previstes dins del mandat, a proposta d’ella, s’havia inclòs la reforma de Violant d’Hongria, les voreres,... però la consellera va dir que l’havíem entès malament.

Juan de Sada, una historia de 18 años y tres alcaldes

Article publicat a CARRER núm 145-146, revista de la Federació d'Associacions de Veïnes i Veïns de Barcelona

Juan de Sada, una historia de 18 años y tres alcaldes

En la zona hay viejas naves abandonadas con tejados de amianto, exactamente 35.000 metros cuadrados de uralita

Autor: M. Eugenia Ibáñez Fotos: Joan Morejón

Tres alcaldes y 18 años. Tres administraciones municipales dirigidas por mayorías políticas de diferente ideología y casi dos décadas de lucha vecinal. Y todo sigue igual. Ni Jordi Hereu, socialista, ni Xavier Trias, convergente, ni Ada Colau, Barcelona en Comú, han sido capaces de concretar un proceso participativo real que permita a los vecinos de una parte de Sants y la Bordeta intervenir en el futuro de su barrio.

Y durante ese tiempo, la degradación de los edificios ha aumentado, la suciedad es notoria y, aseguran, la lista de agravios es ya excesivamente larga. El territorio que ha generado esta polémica no es visible para la mayoría de vecinos y peatones, y esa falta de visibilidad puede ser una de las razones por las que al ayuntamiento no le haya importado en demasía afrontar el problema. Si la degradación no se ve, el deterioro no existe.

La zona afectada corresponde a la modificación del Plan General Metropolitano (PGM) de la calle de Juan de Sada y un tramo de la calle de Roger. A grandes rasgos se trata de una reducida trama urbana medieval de estrechos viales, una isla en el interior del cuadrado limitado por rambla del Brasil, avenida de Madrid y calles de Sants y Portbou que en la década de los cincuenta acogió barracas y que conserva vestigios de la historia del barrio: restos de una calzada romana, destartalados y peligrosos talleres, edificios abandonados y un refugio de la guerra civil.

La intervención urbanística que debía regenerar la zona, ordenar la construcción, prolongar calles y reservar espacio para zonas verdes y equipamientos se aprobó antes del verano del 2009 bajo el mandato del alcalde socialista Jordi Hereu. Los vecinos no pudieron participar en el proceso de modificación del PGM porque fueron informados un día antes de su discusión en el pleno, y la aprobación definitiva de la Generalitat tampoco tuvo en cuenta las propuestas de la Asociación de Vecinos de Badal, Brasil, Bordeta ni las de la comisión de afectados por el proyecto de Juan de Sada. Solo los propietarios privados dispusieron de tiempo suficiente para presentar alegaciones.

Los grandes propietarios de la zona

El plan aprobado aumentó la densidad de viviendas y altura de los edificios programados y pasó por alto la necesidad de esponjar la trama urbana de la zona. Los 107 pisos previstos quedaron distribuidos en edificios de hasta seis plantas en calles estrechas, y las zonas verdes se situaron en espacios perdidos. Además, las previsiones municipales olvidaron incluir el refugio de la guerra civil, en el subsuelo de la calle Juan de Sada, cuya recuperación y acceso habían solicitado los vecinos que tuviera la consideración de equipamiento.

En mayo del 2011, los socialistas pierden las elecciones municipales y el convergente Xavier Trias se convierte en alcalde. Los vecinos exponen de nuevo la inexistencia del proceso participativo en el plan de Juan de Sada y la respuesta es idéntica a la recibida bajo el mandato de Hereu: la modificación del PGM tiene aprobación definitiva y nada se puede hacer.

Pero algo sí había cambiado de un alcalde a otro. En el 2013, próximo ya el vencimiento de los plazos para la ejecución el plan, el desinterés que los grandes propietarios beneficiados por la mejora de la zona -Construcciones Fisas y Hierros Herms- se transformó en rapidez para concretar el proyecto de urbanización y constituir la junta de compensación. Las alegaciones vecinales son rechazadas.

Dos años después, los convergentes pierden las elecciones y Ada Colau llega a la alcaldía. Vuelta a empezar porque los nuevos concejales dicen no estar informados sobre lo que ocurre en aquel rincón del barrio y tampoco parecen muy dispuestos a aceptar la participación vecinal y romper con ello la dinámica de los dos consistorios anteriores.

¿Y qué piden los vecinos desde hace casi veinte años? En síntesis, disminuir el número de viviendas y una altura de los edificios en consonancia con la anchura de las calles -apenas 14 metros-, zonas verdes amplias, plazoletas que no se sitúen en rincones perdidos y renovación de espacios históricos como el refugio de la guerra civil o el callejón de les Ànimes.

Tejados de uralita

Tomàs Gisbert y Alfredo Martínez, miembros de las dos asociaciones que han mantenido la pugna con tres consistorios, aseguran que las plusvalías que generará la aplicación del plan solo benefician a constructoras y grandes propietarios, que las entidades vecinales han sido discriminadas por tres alcaldes de ideología diversa y que las escasas inversiones municipales exigen un mejor trato para la zona afectada.

Recuerdan, además, que la única zona verde del barrio es la plaza de la Olivereta, urbanizada gracias a la construcción de un aparcamiento en su subsuelo, y que la degradación de algunos locales exige la urgente intervención municipal. Hay viviendas en estado lamentable y viejas naves abandonadas con tejados de amianto, exactamente 35.000 metros cuadrados de techos de uralita, según la información facilitada por el gerente del distrito, que exigieron este verano la intervención de los bomberos. A pesar de todo, la concejala del distrito de Sants-Montjuïc, Laura Pérez (BComú), ha comunicado a los vecinos que carece de argumentos suficientes para defender los cambios solicitados.

¿Futuro? Las dos entidades vecinales mantienen su postura. Exigen que sus peticiones sean tenidas en cuenta. Añaden que llenarán el barrio de pancartas y, si es preciso, pararán las máquinas en el caso de que comiencen las obras que pongan en peligro los cambios exigidos. Tras 18 años y tres alcaldes todo sigue igual.

El refugio 1513 y la calzada romana

El reducido ámbito del plan de la calle Juan de Sada y su entorno tiene dos elementos especiales cuyas peculiaridades los vecinos exigen mantener: un refugio de la guerra civil y vestigios de una calzada romana.

El primero está clasificado con el número 1513, construido en 1937, entre la actual avenida de Madrid y Violant d’Hongria, un túnel de unos 140 metros de longitud por 2,40 de anchura y tres de altura, e inicialmente dispuso de cinco accesos en avenida de Madrid, Juan de Sada y Roger. La documentación y planos de este refugio aparecen en el Atlas dels refugis de Barcelona, editado por el Ayuntamiento de Barcelona en el 2002. La unidad de subsuelo de los Mossos d’Esquadra realizó hace unos cinco años una minuciosa inspección del túnel y sus condiciones y el informe correspondiente se publicó en el 2013.

Los vestigios de la calzada romana en Sants-Badal son un verdadero ejemplo de supervivencia a los muchos cambios experimentados en el territorio a lo largo de los siglos, en especial los de los últimos años, por ejemplo la construcción de la avenida de Madrid. La calzada es una variante de la Via Augusta que en el tramo de Sants-Badal seguía por las calles de Sant Crist y les Ànimes para desembocar en la carretera de Collblanc a la altura de Arizala. Las dos primeras calles son hoy pasajes con un entorno abandonado y muestrario continuo de excrementos caninos.

El Pla de Juan de Sada

Projecte Juan de Sada i Roger

Explicació que es va exposar a Firentitats 2011

Pots consultar la MPGM al carrer Juan de Sada i el seu entorn a

http://w10.bcn.es/APPS/secwebambit/detallAmbitAc.do?reqCode=inspect&referencia=B1004

Pots consultar el darrer PEU i MU dels terrenys situats al carrer de Roger 48-64 a

http://ajuntament.barcelona.cat/sants-montjuic/sites/default/files/plenari/11-11-15_tot_peumu_c-rogerr.pdf

Queixa a la Síndica de greuges per les Cobertes d’uralita de Violant d’Hongria, 18

El passat dia 12 hem posat una queixa a la Síndica de Greuges de Barcelona per la inacció de l’Ajuntament de Barcelona davant el perill de nous esfondrament de les cobertes d’amiant de les quatre naus industrials de Violant d’Hongria, 18 i l’abandonament en que el propietari, Construcciones Fisas SLU les té.

La regidoria del districte diu que les teulades estan estables,  que només hi ha perill quan es manipulin o retirin, i que quan comencin les obres del projecte es seguiran els protocols de seguretat. Però mentre diuen això, les teulades es van enfonsant. Hi ha hagut esfondraments el setembre del 2009, el maig del 2011, i el del 25 de març d’enguany va requerir la intervenció dels bombers. Un dels murs que aguanta la teulada amenaça esfondrament i els bombers, el dia 27 de març van acordonar una part del pàrquing que hi ha al costat.

Els veïns no podem esperar unes obres que resten pendents d’executar des del 2010, i amb les que a més no hi estem d’acord. La degradació de les naus, la brutícia que s’acumula i els perills de nous esfondraments requereixen una actuació immediata de l’ajuntament.

Inauguració de los obres del CAP de Roger - Consell de barri

El dimarts passat s’inauguraven les obres de construcció del nou CAP al carrer Roger, a l’antic terreny dels militars.

Tot i que celebrem l’inici del nou CAP un grup de veïns i veïnes vam assistir a l’acte per expressar la nostra completa disconformitat amb el projecte urbanístic de Juan de Sada, que no volem una rambla per satisfer l’especulació, sinó una zona verda com cal i que necessita tot el barri de Sants-Badal, i que l’ajuntament s’avingui a escoltar els veïns i deixi d’afavorir els constructors privats.

Consell de Barri

Una hora més tard, se celebrava el Consell de barri de Sants-Badal. Aquí també diversos veïns i veïnes vam insistir en que el projecte de Juan de Sada va en contra del veïnat, en que aquest sector del barri està abandonat, en que es replantegin quina mena de política és la de permetre  edificar sobre el carrer en benefici dels constructors privats, i com cal una veritable zona verda de qualitat que faci justícia al nostre barri.

Amb aquesta jornada les nostres reivindicacions van arribar amb força a l’actual equip del districte, ara cal que l’Ajuntament escolti el veïnat i es replantegi el projecte urbanístic.

Impugnem la reparcel·lació de Juan de Sada i exigim a l’Ajuntament que retiri les cobertes d’amiant que s’estan ensorrant.

Avui l’Associació de Veïns de Badal, Brasil, Bordeta I la Comissió de Veïns i veïnes afectats pel la MGPM de Juan de Sada hem presentat al·legacions al projecte de reparcel·lació dels solars delimitats per Juan de Sada, Fisas, Violant d’Hongria i el que serà Miquel Àngel, tot impugnant lla Modificació del PGM que ens vol deixar sense zona verda entre Violant d’Hongria i Roger, i vol posar nous edificis d’habitatges entre Roger i Miquel Àngel, en prejudici de la reserva per equipaments que preveia el PGM de 1976.

Igualment hem demanat al consistori que actuï de manera immediata perquè es retirin les cobertes d’amiant de les naus que s’estan ensorrant pel greu perill per a la salut que comporten. L’exposició a fibres d’amiant pot donar lloc a diverses malalties greus o molt greus com l’asbestosi o diversos tipus de càncer, la manipulació de cobertes d’amiant està regulada de manera molt estricta, però al nostre carrer les cobertes s’estan ensorrant i fent malbé de manera incontrolada, sense que el propietari hagi pres cap mesura per evitar aquests riscos, ni l’Ajuntament hagi fet servir les seves potestats per protegir la salut del veïnat.

A Sants també hi ha un 'forat de la vergonya'

La Comissió de veïns i veïnes afectats pel projecte de Juan de Sada i el seu entorn seguim pensant que el nostre barri està molt abandonat i el nou consistori segueix sense escoltar les nostres demandes. Malgrat la crisi econòmica faci semblar que que no passa res, la modificació del PGM que es va fer sense escoltar la nostra veu segueix vigent i en qualsevol moment es pot posar en marxa.
El 30/12/2016 va sortir publicat a eldiario.es el nostre article denunciant la situació.
el podeu veure a
"A Sants també hi ha un forat de la vergonya"

A Sants també hi ha un forat de la vergonya!!

Tomàs Gisbert

Maria Isabel Navarro

Comissió de veïns i veïnes afectats del Projecte Juan de Sada

eldiario.es, 30/12/2016

Un any i mig de nou consistori i cap pronunciament sobre les demandes del veïns i veïnes afectades per la Modificació del Pla General Metropolità (MPGM) de Juan de Sada.

Portem ja més de 8 anys des de la modificació del PGM de Juan de Sada i 40 anys des que el PGM del 76 ens va prometre zones verdes. El barri ha continuat sense arreglar-se, sembla que el barri s’acabés a la Rambla Badal sota l’Avinguda Madrid. Però al carrer Juan de Sada i el seu entorn hi ha la realitat de les construccions precàries, abandonades, que es van ensorrant mentre les velles cobertes d’uralita van desprenent pols d’amiant, el tòxic asbest. El barri està abandonat, voreres estretes, espatllades, solars desocupats, carrerons que han perdut la dignitat de ser la via romana[i] de sortida de Barcelona, carrers tallats per aparcaments privats.

La MPGM es va fer sense consultar els veïnats, escamotejant-los la participació que s’havia promès i que ha de ser imprescindible en tota remodelació urbana.

Són ja tres consistoris diferents els que no responen a les demandes del veïnat.

El detonant del pla va ser la compra als militars del solar del carrer Roger per més de 6 milions d’euros l’any 2008, malgrat tots els grups parlamentaris havien demanat al Congrés dels diputats que aquest solar fos cedit a la ciutat. Però no obstant això més de 6 milions d’euros van anar a parar a les arques dels militars, regides llavors pel govern socialista de Rodríguez Zapatero.

Amb aquesta compra, l’Ajuntament de Barcelona, llavors socialista, va prometre que serviria per regenerar el barri i que això es faria consultant el veïnat, amb un procés participatiu. Però la sorpresa va venir quan la primera assemblea participativa es convoca pel juny del 2009, una vegada ha finalitzat el termini d’al·legacions i s’ha aprovat la Modificació del Pla General Metropolità (PGM) del 1976. L’antic PGM prometia zones verdes,  i els veïns i veïnes esperàvem que després de més de 30 anys ara seria l’hora. Però el nou pla es fa a mida i a favor dels dos grans propietaris dels terrenys que el 1976 havien estat requalificats com a futures zones verdes, Germans Fisas Bosch SLU  d’una banda i l’empresa Ferros Herms de l’altra, i es nega la participació del veïnat. De les dues places previstes al PGM del 76 es passa a una rambla enrajolada de 32 metres d’amplada que no va enlloc per tenir l’excusa per poder vulnerar la normativa urbanística del Pla General Metropolità i poder aixecar més els edificis de pisos i equipaments privats, edificis que tindran magnifiques vistes al nou espai regenerat, tot arraconant i marginant els veïns i veïnes, tapant-los la llum i l’aire que ara gaudeixen. I un carrer que sempre havia estat, el carrer Fisas és condemnat a desaparèixer mentre les noves construccions densificaran encara més el barri.

El veïns i veïnes van reaccionar. Han reclamat ser escoltats, han reclamat el seu legítim dret a la participació, a poder dir como volen el barri i el respecte pel patrimoni del barri que la modificació del MPGM ni tan sols havia contemplat, pel refugi antiaeri que transcorre pel carrer Juan de Sada, un dels primer refugis que va promoure i costejar l’ajuntament de Barcelona per fer front a la barbàrie del bombardejos feixistes.  

Reunions amb l’ajuntament socialista, reunions després amb l’ajuntament convergent, i ara esperant a reunir-se en una cita que mai se’ls concreta amb el districte en comú. L’ajuntament socialista, a les acaballes del seu mandat va demanar als veïns i veïnes  una proposta alternativa, i aquesta es va fer, i es va portar a tots els grups municipals del districte, els que governaven i els que no, però les diferents administracions municipals no han fet cap cas i han seguit primant els drets dels promotors de la reurbanització, promotors amb els quals van acordar la modificació del Pla General Metropolita a Juan de Sada d’esquenes al veïnat.

La crisi econòmica ha aturat la remodelació especulativa del barri, però no s’està aprofitant aquesta aturada per donar veu als oblidats, al veïnat.

A finals de 2013 es va posar en marxa la reparcel·lació per compensació per intercanviar solars entre el municipi i els promotors de la reurbanització, però una vegada més es va marginar el veïnat, comunicant els fets una vegada exhaurit el termini per presentar al·legacions.

Aquesta tardor han començat les obres per iniciativa de l’Ajuntament per construir el nou CAP del barri al solar que havia estat dels militars del carrer Roger, també hi ha prevista la construcció d’un pavelló poliesportiu, una escola bressol i un quart equipament per al barri, i l’ajuntament haurà de sufragar l’obertura del carrer Juan de Sada, que havia d’anar a càrrec dels propietaris dels terrenys. Però el nou ajuntament encara no s’ha molestat en saber què passa a Juan de Sada, en escoltar els veïns i veïnes, i deixa córrer el temps mentre respon amb parsimònia a les demandes d’aquests.

És aquesta la nova manera de fer política? És aquesta la Barcelona que amb tant d’orgull es proclama des de l’Ajuntament?. Cal escoltar els veïns i veïnes, i tenir en compte les seves propostes, perquè sense això els interessos especulatius són els beneficiaris.

---

[i] El Carreró de les Ànimes porta més de vint segles resisitint com a part de la via romana, segurament d’origen íber, variant de la Via Augusta, que passava per  Sant Just Desvern. Avui el veïnat, pel seu abondament, ha rebatejat el carreró com a Ronda de la Cagarada

Nota de premsa de l'Ajuntament de Barcelona sobre les obres d'Antoni Capmany

Aquesta és la informació que tenim de l'Ajuntament en relació a les obres de remodelació de la zona d'Antoni Capmany.

Plànols coberta Vies de Tren

Aquestes són les imatges dels plànols i reconstruccions que ens ha passat l'Ajuntament de la coberta de les vies del tren entre Plaça de Sants i el pas de Mercat Nou i que es van presentar a l'Assemblea del passat dijous.

Resum Assemblea 13/02/2014

A les 19:10 h comença amb una important assistència de veïns. El local es va quedar petit tenint que estar moltes persones de peu.

El Sr. Ignacio Castaño, en nom de les Associacions convocants explica l’última proposta de l’Ajuntament referent a la coberta de les vies i les fases pendents d’Antoni Capmany i entorns. S’obre un torn de paraules on intervenen 21 persones per preguntar o expressar les seves opinions. Després de tot el debat i aclariments els presents aproven:

• Plantejar la necessitat de reduir l’alçada de les sortides de ventilació. Es considera desmesurada i tècnicament innecessari com estan en l’actualitat.

• Optimitzar els espais existents previstos per botigues (entre les columnes), que hi ha en el pas inferior de Riera de Tena. Es proposa que s’utilitzi per activitats de col·lectius de joves.

• Instal·lar càmeres de seguretat en la coberta

• Referent a la proposta de la font ubicada a la Pl. de Sants –davant el monument al ciclista- hi ha disparitat d’opinions per la qual cosa es demana que es voti. Guanya per un vot de diferència els veïns que ja els hi està bé que hi sigui. Alguns d’ells demanen que com els representants de les AAVV presents a la taula no han votat ho haurien de fer. Es decideix mantenir-nos imparcials en aquest tema. Tot i així és unànime el reivindicar que tant aquest element com el conjunt del projecte ha de tenir un manteniment adient i que no serà en cap cas acceptable que es deixi degradar com ha passat en d’altres espais del barri.

• S’accepta la instal·lació de la pèrgola coberta de la Pl. de Sants i de les dues de Badal.

• Es demana concreció en el calendari de les fases 2 (sobre coberta) i 3 (cantó mar), de la urbanització.

Finalitza la reunió a les 21:30 h 

Resum de l'assemblea d'ahir: Vies del tren i urbanització d'Antoni Capmany

El dimarts uns 80 veïns es van reunir al local de l'AV per parlar i preguntar sobre el projecte de remodelació del carrer Antoni Capmany. L'arquitecte Antoni Castaño va fer una explicació sobre el projecte i després van haver-hi una veintena d'intervencions dels veïns. Com a resum podem concloure que:

- Es va explicar que aliden l'acord de reconduir el projecte al consensuat del 2006 i que es continui treballant en aquesta línia.
- Crítica de la situació que s'havia creat i la pèrdua de temps que ha provocat.
- Desconfiança general del calendari quan la comissió va explicar que les obres començarien a finals d'octubre d'aquest any.
- Es van plantejar problemes i demanen solucions per punts del barri que no entren en aquesta fase (encara que siguin provisionals) i que estan totalment degradats: com la banda mar del calaix i els entorns de l'Escola Cavall Bernat.

Al local quedaran penjats els plafons informatius que ens ha enviat l'Ajuntament amb el pla de remodelació. També es veuen reconstruccions de com quedarà Antoni Capmany.

L'Ajuntament ens va enviar algunes d'aquestes reconstruccions el dimarts a última hora i per tant no es van mostrar a l'Assemblea. A continuació les teniu en imatges.

Antoni Capmany amb Riera de Tena

Aconseguim tornar al projecte del 2006 de remodelació de les vies del tren

L'Ajuntament va convocar ahir una reunió amb la Comissió de les Vies del Tren, tècnics i regidor del Districte, en la qual ens van comunicar que, innesperadament, reculen i tornen a posar en marxar el projecte inicial de remodelació'Antoni Capmany del 2006, que va ser consensuat per tots. Ens van dir que van considerar les al·legacions suficientment importants com per tenir-les en compte.

Tot i això ens sorprenem del canvi de parer després de la determinació mostrada pel nou equip municipal i la pressió que havien fet per aprovar el seu projecte. Sigui quin sigui el motiu està clar que el moviment veïnal és una eina important de transformació i continuïtat dels interessos de tots i totes.

Això no treu que la Manifestació convocada pel proper dia 19 de Març per els dos altres motius (Tancament de Carreras Candi i la remodelació de Juan de Sada) continua endavant. A més, encara tenim molt a dir en la urbanització de la part de dalt de les vies del tren. Ens els propers dies penjarem la convocatòria!!

Gràcies a tots i totes per el suport!

Assamblea del passat dia 7 de febrer

En l'Assamblea del passat dia 7, el local de l'Associació es va quedar petit per acollir el gran nombre de persones, veïns/es preocupats per la urbanització i finalització de les obres del cobriment de les vies del tren. El sentiment general del centenar de veïns/es que es va congregar és de malestar i indignació per trobar-nos un altre cop en el punt de partida de presentació d'al·legacions a un projecte que prèviament ja havia estat consensuat amb el Govern anterior i amb el que tots els partits estaven d'acord. Les al·legacions van ser recollides per la Comissió i seran presentades a l'Ajuntament al llarg d'aquest mes que tenen com a límit per fer-ho. Malgrat això l'Ajuntament ja ha licitat el nou projecte.

Un dels punts més controvertits és l'absència de rampes ja que d'aquesta manera el barri continua trencat en dues parts. A més a la Comissió li preocupa el nou disseny d'Antoni de Capmany, que pot convertir-se en un futur en un accés de via ràpida amb circulació de cotxes que connecti Barcelona amb l'Hospitalet i les afores. L'anterior projecte consensuat pels veïns contemplava una urbanització pel barri, amb accessos transversals entre Sants i La Bordeta que millorin la circulació de vianants i una carrer peatonal per Antoni de Capmany.

Diferents mitjans de comunicació s'han fet resó de l'Assamblea i s'han publicat articles a El Periódico i BTV.