Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Juan de Sada. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Juan de Sada. Mostrar tots els missatges

dilluns, 11 de març del 2019

Recorrerem l’aprovació dels projectes urbanístics del Pau A i el Pau B del Pla de Juan de Sada

El dia 4 sortia publicada l’aprovació per l’Ajuntament dels projectes urbanístics del Pla de Juan de Sada per als polígons d’actuació urbanista (PAU) A i B.
El projecte urbanístic és el pas previ a l’aprovació dels projectes de reparcel·lació de cadascun dels PAU.
Cal recordar que l’Associació de Veïns de Badal, Brasil, Bordeta i la Comissió de Veïns i veïnes afectats pel la MGPM de Juan de Sada el març de 2017 hem presentat al·legacions al projecte de reparcel·lació del PAU A, que és la zona delimitada per Juan de Sada, Fisas, Violant d’Hongria i el que serà Miquel Àngel.
El PAU B és el que està per sota del que serà el carrer Miquel Àngel. El passat mes de novembre s’aprovava la constitució de la Junta de Compensació, i ara en poc mes de tres mesos el projecte d’urbanístic, quedant pendent la presentació d’un projecte de reparcel·lació.
Aquesta aprovació s’ha produït mentre estem a l’espera de les propostes alternatives a l’actual Pla de Juan de Sada que el passat mes d’octubre l’Àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament es va comprometre a presentar-nos en el termini d’un mes per tal de poder trobar una solució al conflicte de Juan de Sada.
L’Associació de veïns i la Comissió d’afectats, tan bon punt es facin públics, estudiarem els projectes urbanístics per tal de presentar recurs de reposició.

dimecres, 9 de maig del 2018

El Pla de Juan de Sada contra els veïns de Sants-Badal

La Burxa, al seu número 219, de Maig 2018, ha publicat aquest article sobre el Pla de Juan de Sada a la pàgina 3



El Pla de Juan de Sada contra els veïns de Sants-Badal
Són ja tres consistoris diferents els que no responen a les demandes del veïnat del carrer Juan de Sada i els seus entorns.
Mentre, Sants-Badal continua sent el barri més dens de Barcelona i el tercer amb menys superfície de parc urbà per habitant, amb només mig metre quadrat per persona. El Pla General Metropolità (PGM) de 1976 intentava corregir aquesta situació destinant l’àrea del carrer Juan de Sada a zona verda i equipaments, amb dues places amb bones dimensions per a les activitats veïnals i un bon assolellament. Malgrat les bones intencions cap consistori va executar el que prescrivia el PGM. Però el 2008, quan l’Ajuntament va comprar al Ministeri de defensa els terrenys de Roger 48 per un preu desorbitat va anunciar que s’emprendria la transformació urbanística del barri tot comptant amb la participació dels veïns. Però la política municipal de cost zero va deixar la reforma en mans privades, donant-los a canvi una expectativa de beneficis a costa d’augmentar la densitat d’habitatges i rebaixar tant l’espai per a equipaments com la qualitat de l’espai destinat a zones verdes. Així, la Modificació del PGM (MPGM), aprovada definitivament el 2011, es va fer contradient els criteris del PGM del 76 i d’esquenes al veïnat.
Des de l’aprovació del Pla de Juan de Sada del 2011 ja han passat tres alcaldes diferents, però cap ha fet cas a la nostra reiterada demanda de participació, a les nostres reivindicacions de disminuir el nombre d’habitatges previstos, del fet que els nous edificis tinguin una alçada d’acord amb l’amplada dels carrers, de tenir zones verdes àmplies, de les places que preveia el PGM de 1976, del fet que portem més de 40 anys esperant perquè siguin espais on els nostres infants puguin jugar, on els veïns puguem relacionar-nos, on poder prendre el sol, on recuperar la dignitat del barri.
El Pla no va comptar tampoc amb l’existència del refugi antiaeri 1513 que recorre Juan de Sada des de l’Av. Madrid fins al carrer Roger. Un refugi de gran valor tant pel seu estat de conservació, com perquè va ser dels primers que es va executar a iniciativa de l’ajuntament. Un refugi que no volem que quedi enterrat sota l’estreta rambla que no va enlloc prevista pel Pla, volem que sigui visitable amb un centre d’interpretació que hi doni accés.
El refugi és l’oportunitat de fer aflorar la memòria i la personalitat del nostre barri. I Juan de Sada és la darrera oportunitat per augmentar la zona verda al barri de Sants-Badal.
Deprés de 10 anys de la compra dels terrenys de Roger, 9 anys de l’aprovació  inicial de la MPGM, de 7 anys de la seva aprovació final i de tres alcaldes diferents no hi ha hagut cap participació ni cap execució real.
I mentre el barri ha seguit degradant-se. Els propietaris majoritaris han descuidat les construccions, posant en perill la salubritat pública, pel risc d’esfondraments o d’asbestosi per les cobertes d’amiant en ruïna. El districte no ha atès amb diligència les queixes del veïnat per aquests perills, tal com la Síndica de Greuges ha posat de manifest.
La transformació del barri ha quedat a l’albir dels interessos materials i temporals de la iniciativa privada i no de les necessitats del veïnat.
Ja n’hi ha prou. Després de 40 anys d’abandonament i marginació és de justícia que l’Ajuntament prengui la iniciativa en la reforma de Juan de Sada tot atenent les reivindicacions del veïnat.

Tomàs Gisbert. (Comissió de veïns i veïnes afectats pel projecte de Juan de Sada i el seu entorn, AV Badal, Brasil, Bordeta)

Repensem el nostre barri i decidim com el volem!



El  proppassat  diumenge, dia  29 d’abril,  el veïnat va accedir  al solar situat entre els carrers Joan de Sada  i Violant d’Hongria. Va voler visibilitzar la seva voluntat de reclamar que aquest espai esdevingui una zona no edificable, destinada i dissenyada com a jardí públic. La comunitat de veïnes i veïns de Sants va manifestar un cop més a  l’Ajuntament  que s’oposa al Pla de Juan de Sada que afavoreix el negoci dels promotors immobiliaris.

En aquesta jornada es van fer diverses actuacions:
- La pintada de les parets dels edificis del seu perímetre, de color verd i amb el lema “Volem la plaça”.
- La plantada de flors com a símbol de la necessitat de dotar el barri de zones amb jardí ( arbres i arbustos), d’espais d’esbarjo i lúdics, i com havia estat tradicional en aquest barri, de la recuperació de  l’hort casolà, molt habitual anys enrere als patis i eixides de les nostres “casetes baixes”.
- L’entesa amb el veïnat dels carrers Càceres i Tinent Flomesta que, en solidaritat a la nostra reivindicació de rescatar sòl urbà, pocs dies després  hi va voler col·laborar amb la donació de plantes i flors. Aquesta “ocupació floral” vol fer repensar a la Regidoria del Districte la implementació del PGM.

El nostre barri acull noves i joves famílies que també volen i necessiten un espai de trobada i de passeig per als seus infants i troben que, efectivament, el nostre és un barri molt densificat i mancat d’alguns serveis bàsics.
Tanmateix, el veïnat de sempre ha  esperat durant molt de temps la confirmació i la realització del pla urbanístic definit al Pla General Metropolità de 1976.

dilluns, 7 de maig del 2018

Fem nostre Juan de Sada

El diumenge 29 d’abril vam entrar al solar de Juan de Sada per deixar ben clar que volem la plaça, que el barri és per a la gent i no per a especular amb ell. Així es va pintar la paret de verd i es va començar un mural que adecenti el lloc i exposi el que volem. També es van plantar flors, que és pot ampliar amb un hortet, per fer palès que volem i necessitem una zona verda on trobar-nos, on els nostres petits puguin jugar i que ompli de sol el barri.

Durant tot el dia van passar molts veïns i veïnes que es van informar, que van donar plantes, que van col·laborar amb la neteja del solar. I aquesta setmana la gent de l’horta alliberada de Tinent Flomesta amb Càceres ens ha deixat més plantes com a solidaritat amb les nostres reivindicacions.



divendres, 6 d’abril del 2018

Perquè cal modificar la MPGM de Juan de Sada i els seus entorns

1.-Sants Badal, el barri més dens de Barcelona i el tercer amb menys superfície de parc urbà per habitant. El barri de Sants-Badal és el barri més dens de Barcelona, amb una mitjana de 582 habitants per hectàrea, superior a tots els altres 72 barris de Barcelona. Igualment, té un dèficit greu de zones verdes de qualitat. És el tercer barri de Barcelona amb menys superfície de parcs urbans per habitant, 0,50 m2 per habitant. Igualment també té un dèficit d’equipaments públics, Sants Badal, actualment, només disposa d’un equipament públic.

2.- El Pla General Metropolità de 1976 intentava corregir aquesta situació destinant l’àrea del Pla de Juan de Sada a zona verda i equipaments, establint dues zones d’espais lliures a banda i banda de la zona d’equipaments amb unes dimensions d’amplada mínima de 40x50 m, que conformaven dues places amb dimensions òptimes per a les activitats veïnals i amb un assolellament adequat. El PGM de 1976 prescrivia el sistema d’expropiació per obtenir el sòl necessari per tal de no incrementar la densitat del barri.

3.- La MPGM de Juan de Sada de 2011 contradiu el PGM de 1976. La decisió que pren la MPGM d’obtenir sòl per a la reforma urbana a través del sistema de compensació bàsica contradiu el que establia el PGM de 1976, en incrementar la densitat d’habitatge per l’assignació de nou sostre residencial. La iniciativa de la transformació urbanística del barri es deixa en mans de la iniciativa privada, per la qual cosa ha de generar una expectativa de beneficis als propietaris majoritaris que va en detriment de la qualitat de l’espai qualificat d’espais lliures i d’equipaments públics. 

4.- Volem zones verdes de qualitat, volem la plaça. El Pla de Juan de Sada cobreix els requeriments de zones verdes tot esmicolant les zones verdes entre una rambla que no va enlloc, perquè no connecta ni l’Avinguda Madrid ni la carretera de Sants, i en diversos racons i raconets que qualifica com a zones verdes perquè surtin els números. Però no crea espais reals de sociabilitat entre els veïns, on puguin jugar els nostres infants i es mantingui l’assolellament del barri. El barri de Sants-Badal és absolutament deficitari en zones verdes i no queden altres terrenys en tot el barri als quals es pugui recórrer per corregir aquest dèficit. Juan de Sada és la darrera oportunitat que tenim per augmentar la zona verda al barri de Sants-Badal.

5.- Recuperar el refugi antiaeri. El Pla de Juan de Sada es va fer sense comptar amb  l’existència del refugi antiaeri de Juan de Sada. Els estudis i la visita que s’han fet han permès copsar el gran valor que té per al barri i per a la ciutat; pel seu estat de conservació; perquè va ser dels primers que es van fer; perquè és dels pocs que va fer a iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona; perquè tenim la documentació sobre ell, el disseny, les factures del que va costar; perquè encara hi ha veïns que s’hi van haver de refugiar, o que més tard van jugar-hi quan eren petits; perquè és una oportunitat per aflorar la memòria i la personalitat del nostre barri, per donar centralitat a aquesta part del barri. És per tot això que cal recuperar el refugi i no deixar-lo enterrat sota una rambla que no va enlloc. Per això proposem que sigui visitable i que hi hagi un centre d’interpretació per sota el nivell de la plaça que hi doni accés.

La recuperació del refugi és també una oportunitat per saldar el deute que la ciutat té amb dues persones que amb la seva actuació van salvar la vida de milers de barcelonins i barcelonines durant el bombardejos que la ciutat va patir durant la guerra. Ens referim a Ramón Perera, l’enginyer industrial que treballà intensament en el disseny, assessorament i supervisió per a la construcció de refugis arreu de Catalunya i de Manuel Muñoz Díez, conseller-regidor d’Urbanització i Obres Públiques de l’Ajuntament de Barcelona, president de la Junta Local de Defensa Passiva de Barcelona i delegat de l’Ajuntament de Barcelona a la Junta de Defensa que va destacar com el gran promotor dels refugis antiaeris.  

6.- L’ajuntament no ha complert amb els veïns del barri. El Pla General Metropolità de 1976, va reservar espai per a les places de Juan de Sada (entre Violant d’Hongria i Roger, i per sota de Miquel Àngel) però l’Ajuntament no va executar els canvis establerts pel PGM. Desprès de 10 anys de la compra dels terrenys de Roger, 9 anys de l’aprovació inicial de la MPGM de Juan de Sada i 7 anys de la seva aprovació final no hi ha hagut cap execució real. Els veïns i veïnes de Juan de Sada portem més de 40 anys esperant la zona verda i els equipaments públics.

 El 2008, amb la compra al Ministeri de Defensa del solar de Roger, 48-64 l’Ajuntament va anunciar que s’emprendria la transformació urbanística del barri tot comptant amb la participació dels  veïns. Però aquest canvi tant important, la MPGM de Juan de Sada, s’ha fet d’esquenes al veïnat, sense la seva participació real, no hi hagut participació ciutadana, tal com el mateix Ajuntament ha reconegut[i].

La MPGM es va planificar i acordar amb els propietaris majoritaris, traspassant-los la responsabilitat de l’Ajuntament. Deixar la iniciativa de la transformació del barri en mans privades comporta agreujar la gran densitat d’habitatges i perdre la oportunitat de corregir la manca d’espais lliures de qualitat per a zones verdes.

La transformació del barri ha quedat a l’albir dels interessos materials i temporals de la iniciativa privada, i no a les necessitats del veïnat.

I mentre, el barri ha seguit degradant-se. Els propietaris majoritaris han descuidat la cura de les construccions existents, tot posant en perill la salubritat pública, amb esfondraments que han requerit intervencions dels bombers, o el perill d’asbestosi pel trencament continuat dels sostres d’amiant. El districte de Sants Monjuïc no ha atès degudament les queixes del veïnat, i encara que finalment ha enderrocat les naus privades que s’enfonsaven incontroladament, tal com ha dit la Sindica de greuges arran de la nostra denúncia, “la intervenció municipal ha arribat tard, després d’anys de queixes de la ciutadania[ii] .

Després de més de 40 anys d’abandonament i marginació, és de justícia que l’Ajuntament atengui les reivindicacions del veïnat i prengui la iniciativa en la reforma de Juan de Sada i els seus entorns.

És per tot això que els veïns i veïnes afectats per la MPGM de Juan de Sada i el seu entorn demanem la modificació de la MPGM de Juan de Sada, i que l’Ajuntament escolti les propostes presentades el març de 2011.

Comissió de veïns i veïnes afectats pel projecte de Juan de Sada i el seu entorn
Associació de Veïns de Badal, Brasil, Bordeta

5 d’abril de 2018



[i] Acta de la reunió de 27/01/2011 (M0711/12929) punt 25: Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge, acorda: "Iniciar a l’àmbit del Pla General Metropolità definit com carrer Juan de Sada i el seu entorn un nou tràmit de participació ciutadana, on hi hagi una presència constatable del veïns i associacions de l’àmbit per tal d’arribar a un consens real sobre el projecte a desenvolupar”.
[ii] Decisió Síndica de Greuges 20/02/2018

dimarts, 13 de març del 2018

S’atura el desnonament de Roger 31

Avui, a les 9,30 del matí la comitiva judicial volia desnonar i deixar al carrer la família que viu a Roger, 31. La concentració convocada per la PAH, la Comissió d’Afectats per la MPGM de Juan de Sada i l’Associació de Veïns de Badal, Brasil, Bordeta ha aconseguit aturar el desnonament.



La casa baixa de Roger, cantonada Fisas està afectada per la MPGM de Juan de Sada feta sense la participació del veïnat que preveu, entre d’altres, una rambla que no va enlloc i uns edificis sobre el carrer Fisas que taparan els actuals edificis que donen a Fisas. El propietari de la casa, Fincas Armengol SCP, ha promogut el desnonament de la família que n’és la llogatera des de fa més de 50 anys, malgrat que ni el Projecte de Reparcel·lació ni el Projecte d’Urbanització encara no han estat aprovats, per la qual cosa falta molt de temps pel possible començament de qualsevol obra.
La MPGM i el mateix Projecte de Reparcel·lació reconeixen el dret de reallotjament i d’indemnització pels llogaters legals dels habitatges afectats que ja hi fossin al març de 2009, data d’aprovació inicial de la MPGM de Juan de Sada, però la propietat no ha facilitat que poguessin exercir el seu dret al reallotjament o a la indemnització, i fins i tot el 2012 va forçar un canvi de la titularitat del lloguer. Ara la propietat no ha volgut renovar el contracte de lloguer i vol el deixar al carrer aquesta família.
Primer una MPGM, com la de Juan de Sada, que es va aprovar de manera injusta al marge del veïns. Després un propietari, Germans Fisas-Bosch SLU, que s’ha permès durant anys posar en perill la salut del veïnat pel l’ensorrament i el trencament de les cobertes d’uralita de les seves naus sense fer res.  I ara la injustícia d’un desnonament sense reallotjament que de moment hem aconseguit aturar.
VOLEM UNA SOLUCIÓ PER A LA FAMÍLIA DE ROGER, 31
VOLEM REALLOTJAMENTS DIGNES

VOLEM LA PLAÇA. PROU ESPECULACIÓ

dissabte, 10 de març del 2018

La Síndica de Greuges ens dona la raó i censura la tardança del Districte en enderrocar les naus en mal estat de Juan de Sada

La Síndica de Greuges de Barcelona ha estimat la queixa que vam fer el 12 de juny passat per la inacció de l’Ajuntament de Barcelona davant el perill de nous esfondrament de les cobertes d’amiant de les quatre naus industrials de Violant d’Hongria, 18 i l’abandonament en que el propietari les tenia.
La Síndica censura el Districte de Sants-Montjuïc perquè, tal com diu, la intervenció municipal ha arribat molt tard, després d’anys de queixes de la ciutadania i sobretot després de 19 mesos des que en el Consell Plenari del Districte de Sants-Montjuïc es va donar a conèixer el greu perill que suposava per a la salut pública l’exposició a les fibres d’amiant de la cobertura malmesa de la nau denunciada”  (el ressaltat és nostre)
Tal com diu “El Districte de Sants-Montjuïc ja era coneixedor de l’estat ruïnós de la nau industrial des de feia anys, perquè l’any 2011 va tenir dos expedients oberts de resultes de les males condicions d’una part del solar. És l’any 2016 quan en un Consell Municipal s’exposa el perill que suposen per al veïnat les teulades d‘uralita ensorrades i amb fragments esmicolats al terra, amb el consegüent alliberament de fibres nocives per a les persones. El març de 2017, en una nova sessió d’aquest òrgan, els representants municipals van assegurar que s’instaria la propietat que retirés les restes de la cobertura per tal de complir amb els protocols de recollida de la fibra d’amiant. La Gerència del districte no incoa un expedient de protecció de legalitat urbanística fins els mes de maig de 2017 i de resultes de l’expedient obert per la intervenció dels Bombers uns mesos abans, no per la denúncia dels veïns ni per la informació que consta del Consell Municipal referit(el ressaltat és nostre)
La decisió que ha pres ha estat:
-          Estimar la queixa perquè, tot i que finalment s’ha enderrocat la nau, l’execució ha estat excessivament dilatada en el temps.
-          Recomanar al Districte de Sants-Montjuïc que, per tal de millorar el servei, agiliti els expedients de disciplina urbanística, més encara els que estan vinculats amb problemes d’insalubritat i afectacions en la salut pública.
-          Recomanar a la Regidoria de Drets Socials i l’Agència de Salut Pública de Barcelona que(, ...,) estudiï (...)la Recomanació del Parlament Europeu núm. 2012/2065(INI) per considerar quines de les propostes que s’hi fan poden ser assumides pel consistori, com el cens d’edificis amb presència d’amiant o l’inici del procés de desamiantat amb el menor temps possible,.... (els ressaltats són nostres)

Esperem que el Districte de Sants-Montjuïc i l’Ajuntament de Barcelona atenguin les recomanacions de la Síndica de Greuges de Barcelona perquè aquestes no afecten únicament al problema que hem tingut amb les naus en mal estat de Juan de Sada, sinó que ha posat en evidència  la tardança del Districte per solucionar un tema que afecta la salut pública, que demà pot ser qualsevol altre, i com el Districte no ha atés les queixes del veïnat, així com insta a l’Ajuntament a que elabori una política municipal sobre el perills de la presència d’edificis amb amiant a la ciutat. 

dimecres, 31 de gener del 2018

El barri s'omple de pancartes

El barri s'omple de pancartes per rebutjar el pla de Juan de Sada i reivindicar més zona verda

La Comissió d’afectats pel Pla Juan de Sada hem començat a penjar pancartes als balcons i les façanes perquè quedi clar que al nostre barri hi ha un conflicte, que no s’escolta el veïnat i que volem un barri millor.









divendres, 20 d’octubre del 2017

Reunió amb Regidora del districte i Consell de Barri

Ahir ens vam reunir la Comissió d’Afectats per la MPGM de Juan de Sada al local de l’Associació de Veïns de Badal, Brasil Bordeta on vam repassar la situació del barri, les gestions que hem fet darrerament i quines coses tenim a fer.
Sobre les gestions i informacions sobre el barri:
-          18 de juliol.  Reunió amb la Regidora del districte, sra Laura Pérez.
o   Per l’Ajuntament van assistir la Regidora Laura Pérez, els consellers Xavier Farré i Joan Sanromà i el gerent del districte Francesc Jiménez. Per la Comissió d’afectats vam estar set veïns i veïnes, l’arquitecte de l’Associació de Veïns de Badal(AV), i el president i el secretari de l’AV. Davant de les nostres reivindicacions es van afermar en que la MPGM de Juan de SAda és correcte i que no veuen motius per tirar-la enrere atenent les nostres reivindicacions. A partir d’aquí la reunió va ser bastant dura, la regidora va dir que estava del nostre costat però que ara per ara no tenia arguments per demanar un canvi en el projecte. La conclusió va ser que nostres presentaríem els nostres arguments de manera tècnica i fonamentada i sobre aquests tornaríem a discutir.
-          16 d’octubre. Consell de barri. Entre el diversos punts es va informar que:
o   El 6 de novembre l’ajuntament enrasarà els locals de Juan de Sada que estan en runes tot retirant, seguint tots els protocols establerts per la Generalitat, les uralites sense cuidar que repetidament hem denunciat. Vam demanar que tinguin en compte que una de les entrades al refugi antiaeri estan tocant aquestes construccions  per no malmetre-la, i van assegurar que ho tenen present.
o   Des de la regidoria es va fer una proposta de fer la Festa Major del barri Sants-Badal i diverses veïnes van assenyalar la manca de zones verdes i d’espais de sociabilitat al nostre barri on celebrar-la, ja que l’únic que hi ha és la Plaça de l’Olivereta.
o   Vam preguntar sobre la situació del Projecte de reparcel·lació del Pau A, la part de Juan de Sada entre Violant d’Hongria i Miquel Àngel, al qual vam fer al·legacions el mes de març passat. La resposta va ser que està a l’espera de que s’aprovi el Projecte d’Urbanització corresponent per saber les càrregues que cal repartir en la reparcel·lació. La situació del projecte d’urbanització és que estan recollint els informes de les diverses àrees municipals (clavegueram, vialitat, enllumenat,...) per poder aprovar-lo inicialment, després d’això estarà en exposició pública que serà quan qualsevol persona o entitat podrà formular al·legacions, per després aprovar-lo definitivament.

o   Renovació Violant d’Hongria entre Portbou i Rambla Brasil. Van dir que no estava prevista durant aquest mandat, que a l’inici de cada mandat es fa un PAM participatiu on s’exposen les prioritats i que aquesta vegada no va sortir res, que si de cas es pot plantejar al PAM que es faci després de les properes eleccions municipals. Vam assenyalar que la consellera Àngels Boix, al desembre de l’any passat, ens va dir que en les obres previstes dins del mandat, a proposta d’ella, s’havia inclòs la reforma de Violant d’Hongria, les voreres,... però la consellera va dir que l’havíem entès malament.

dilluns, 9 d’octubre del 2017

Juan de Sada, una historia de 18 años y tres alcaldes

Article publicat a CARRER núm 145-146, revista de la Federació d'Associacions de Veïnes i Veïns de Barcelona

Juan de Sada, una historia de 18 años y tres alcaldes


En la zona hay viejas naves abandonadas con tejados de amianto, exactamente 35.000 metros cuadrados de uralita
Autor: M. Eugenia Ibáñez Fotos: Joan Morejón



Tres alcaldes y 18 años. Tres administraciones municipales dirigidas por mayorías políticas de diferente ideología y casi dos décadas de lucha vecinal. Y todo sigue igual. Ni Jordi Hereu, socialista, ni Xavier Trias, convergente, ni Ada Colau, Barcelona en Comú, han sido capaces de concretar un proceso participativo real que permita a los vecinos de una parte de Sants y la Bordeta intervenir en el futuro de su barrio.

Y durante ese tiempo, la degradación de los edificios ha aumentado, la suciedad es notoria y, aseguran, la lista de agravios es ya excesivamente larga. El territorio que ha generado esta polémica no es visible para la mayoría de vecinos y peatones, y esa falta de visibilidad puede ser una de las razones por las que al ayuntamiento no le haya importado en demasía afrontar el problema. Si la degradación no se ve, el deterioro no existe.

La zona afectada corresponde a la modificación del Plan General Metropolitano (PGM) de la calle de Juan de Sada y un tramo de la calle de Roger. A grandes rasgos se trata de una reducida trama urbana medieval de estrechos viales, una isla en el interior del cuadrado limitado por rambla del Brasil, avenida de Madrid y calles de Sants y Portbou que en la década de los cincuenta acogió barracas y que conserva vestigios de la historia del barrio: restos de una calzada romana, destartalados y peligrosos talleres, edificios abandonados y un refugio de la guerra civil.

La intervención urbanística que debía regenerar la zona, ordenar la construcción, prolongar calles y reservar espacio para zonas verdes y equipamientos se aprobó antes del verano del 2009 bajo el mandato del alcalde socialista Jordi Hereu. Los vecinos no pudieron participar en el proceso de modificación del PGM porque fueron informados un día antes de su discusión en el pleno, y la aprobación definitiva de la Generalitat tampoco tuvo en cuenta las propuestas de la Asociación de Vecinos de Badal, Brasil, Bordeta ni las de la comisión de afectados por el proyecto de Juan de Sada. Solo los propietarios privados dispusieron de tiempo suficiente para presentar alegaciones.

Los grandes propietarios de la zona
El plan aprobado aumentó la densidad de viviendas y altura de los edificios programados y pasó por alto la necesidad de esponjar la trama urbana de la zona. Los 107 pisos previstos quedaron distribuidos en edificios de hasta seis plantas en calles estrechas, y las zonas verdes se situaron en espacios perdidos. Además, las previsiones municipales olvidaron incluir el refugio de la guerra civil, en el subsuelo de la calle Juan de Sada, cuya recuperación y acceso habían solicitado los vecinos que tuviera la consideración de equipamiento.

En mayo del 2011, los socialistas pierden las elecciones municipales y el convergente Xavier Trias se convierte en alcalde. Los vecinos exponen de nuevo la inexistencia del proceso participativo en el plan de Juan de Sada y la respuesta es idéntica a la recibida bajo el mandato de Hereu: la modificación del PGM tiene aprobación definitiva y nada se puede hacer.

Pero algo sí había cambiado de un alcalde a otro. En el 2013, próximo ya el vencimiento de los plazos para la ejecución el plan, el desinterés que los grandes propietarios beneficiados por la mejora de la zona -Construcciones Fisas y Hierros Herms- se transformó en rapidez para concretar el proyecto de urbanización y constituir la junta de compensación. Las alegaciones vecinales son rechazadas.

Dos años después, los convergentes pierden las elecciones y Ada Colau llega a la alcaldía. Vuelta a empezar porque los nuevos concejales dicen no estar informados sobre lo que ocurre en aquel rincón del barrio y tampoco parecen muy dispuestos a aceptar la participación vecinal y romper con ello la dinámica de los dos consistorios anteriores.

¿Y qué piden los vecinos desde hace casi veinte años? En síntesis, disminuir el número de viviendas y una altura de los edificios en consonancia con la anchura de las calles -apenas 14 metros-, zonas verdes amplias, plazoletas que no se sitúen en rincones perdidos y renovación de espacios históricos como el refugio de la guerra civil o el callejón de les Ànimes.

Tejados de uralita
Tomàs Gisbert y Alfredo Martínez, miembros de las dos asociaciones que han mantenido la pugna con tres consistorios, aseguran que las plusvalías que generará la aplicación del plan solo benefician a constructoras y grandes propietarios, que las entidades vecinales han sido discriminadas por tres alcaldes de ideología diversa y que las escasas inversiones municipales exigen un mejor trato para la zona afectada.

Recuerdan, además, que la única zona verde del barrio es la plaza de la Olivereta, urbanizada gracias a la construcción de un aparcamiento en su subsuelo, y que la degradación de algunos locales exige la urgente intervención municipal. Hay viviendas en estado lamentable y viejas naves abandonadas con tejados de amianto, exactamente 35.000 metros cuadrados de techos de uralita, según la información facilitada por el gerente del distrito, que exigieron este verano la intervención de los bomberos. A pesar de todo, la concejala del distrito de Sants-Montjuïc, Laura Pérez (BComú), ha comunicado a los vecinos que carece de argumentos suficientes para defender los cambios solicitados.

¿Futuro? Las dos entidades vecinales mantienen su postura. Exigen que sus peticiones sean tenidas en cuenta. Añaden que llenarán el barrio de pancartas y, si es preciso, pararán las máquinas en el caso de que comiencen las obras que pongan en peligro los cambios exigidos. Tras 18 años y tres alcaldes todo sigue igual.




El refugio 1513 y la calzada romana
El reducido ámbito del plan de la calle Juan de Sada y su entorno tiene dos elementos especiales cuyas peculiaridades los vecinos exigen mantener: un refugio de la guerra civil y vestigios de una calzada romana.

El primero está clasificado con el número 1513, construido en 1937, entre la actual avenida de Madrid y Violant d’Hongria, un túnel de unos 140 metros de longitud por 2,40 de anchura y tres de altura, e inicialmente dispuso de cinco accesos en avenida de Madrid, Juan de Sada y Roger. La documentación y planos de este refugio aparecen en el Atlas dels refugis de Barcelona, editado por el Ayuntamiento de Barcelona en el 2002. La unidad de subsuelo de los Mossos d’Esquadra realizó hace unos cinco años una minuciosa inspección del túnel y sus condiciones y el informe correspondiente se publicó en el 2013.


Los vestigios de la calzada romana en Sants-Badal son un verdadero ejemplo de supervivencia a los muchos cambios experimentados en el territorio a lo largo de los siglos, en especial los de los últimos años, por ejemplo la construcción de la avenida de Madrid. La calzada es una variante de la Via Augusta que en el tramo de Sants-Badal seguía por las calles de Sant Crist y les Ànimes para desembocar en la carretera de Collblanc a la altura de Arizala. Las dos primeras calles son hoy pasajes con un entorno abandonado y muestrario continuo de excrementos caninos.

dimecres, 14 de juny del 2017

Queixa a la Síndica de greuges per les Cobertes d’uralita de Violant d’Hongria, 18

El passat dia 12 hem posat una queixa a la Síndica de Greuges de Barcelona per la inacció de l’Ajuntament de Barcelona davant el perill de nous esfondrament de les cobertes d’amiant de les quatre naus industrials de Violant d’Hongria, 18 i l’abandonament en que el propietari, Construcciones Fisas SLU les té.
La regidoria del districte diu que les teulades estan estables,  que només hi ha perill quan es manipulin o retirin, i que quan comencin les obres del projecte es seguiran els protocols de seguretat. Però mentre diuen això, les teulades es van enfonsant. Hi ha hagut esfondraments el setembre del 2009, el maig del 2011, i el del 25 de març d’enguany va requerir la intervenció dels bombers. Un dels murs que aguanta la teulada amenaça esfondrament i els bombers, el dia 27 de març van acordonar una part del pàrquing que hi ha al costat.
Els veïns no podem esperar unes obres que resten pendents d’executar des del 2010, i amb les que a més no hi estem d’acord. La degradació de les naus, la brutícia que s’acumula i els perills de nous esfondraments requereixen una actuació immediata de l’ajuntament.

dijous, 8 de juny del 2017

Inauguració de los obres del CAP de Roger - Consell de barri

El dimarts passat s’inauguraven les obres de construcció del nou CAP al carrer Roger, a l’antic terreny dels militars.


Tot i que celebrem l’inici del nou CAP un grup de veïns i veïnes vam assistir a l’acte per expressar la nostra completa disconformitat amb el projecte urbanístic de Juan de Sada, que no volem una rambla per satisfer l’especulació, sinó una zona verda com cal i que necessita tot el barri de Sants-Badal, i que l’ajuntament s’avingui a escoltar els veïns i deixi d’afavorir els constructors privats.








Consell de Barri

Una hora més tard, se celebrava el Consell de barri de Sants-Badal. Aquí també diversos veïns i veïnes vam insistir en que el projecte de Juan de Sada va en contra del veïnat, en que aquest sector del barri està abandonat, en que es replantegin quina mena de política és la de permetre  edificar sobre el carrer en benefici dels constructors privats, i com cal una veritable zona verda de qualitat que faci justícia al nostre barri.

Amb aquesta jornada les nostres reivindicacions van arribar amb força a l’actual equip del districte, ara cal que l’Ajuntament escolti el veïnat i es replantegi el projecte urbanístic.




dilluns, 6 de març del 2017

Impugnem la reparcel·lació de Juan de Sada i exigim a l’Ajuntament que retiri les cobertes d’amiant que s’estan ensorrant.

Avui l’Associació de Veïns de Badal, Brasil, Bordeta I la Comissió de Veïns i veïnes afectats pel la MGPM de Juan de Sada hem presentat al·legacions al projecte de reparcel·lació dels solars delimitats per Juan de Sada, Fisas, Violant d’Hongria i el que serà Miquel Àngel, tot impugnant lla Modificació del PGM que ens vol deixar sense zona verda entre Violant d’Hongria i Roger, i vol posar nous edificis d’habitatges entre Roger i Miquel Àngel, en prejudici de la reserva per equipaments que preveia el PGM de 1976.


Igualment hem demanat al consistori que actuï de manera immediata perquè es retirin les cobertes d’amiant de les naus que s’estan ensorrant pel greu perill per a la salut que comporten. L’exposició a fibres d’amiant pot donar lloc a diverses malalties greus o molt greus com l’asbestosi o diversos tipus de càncer, la manipulació de cobertes d’amiant està regulada de manera molt estricta, però al nostre carrer les cobertes s’estan ensorrant i fent malbé de manera incontrolada, sense que el propietari hagi pres cap mesura per evitar aquests riscos, ni l’Ajuntament hagi fet servir les seves potestats per protegir la salut del veïnat.

divendres, 30 de desembre del 2016

A Sants també hi ha un 'forat de la vergonya'

La Comissió de veïns i veïnes afectats pel projecte de Juan de Sada i el seu entorn seguim pensant que el nostre barri està molt abandonat i el nou consistori segueix sense escoltar les nostres demandes. Malgrat la crisi econòmica faci semblar que que no passa res, la modificació del PGM que es va fer sense escoltar la nostra veu segueix vigent i en qualsevol moment es pot posar en marxa.
El 30/12/2016 va sortir publicat a eldiario.es el nostre article denunciant la situació.
el podeu veure a
"A Sants també hi ha un forat de la vergonya"


A Sants també hi ha un forat de la vergonya!!
Tomàs Gisbert
Maria Isabel Navarro
Comissió de veïns i veïnes afectats del Projecte Juan de Sada
eldiario.es, 30/12/2016

Un any i mig de nou consistori i cap pronunciament sobre les demandes del veïns i veïnes afectades per la Modificació del Pla General Metropolità (MPGM) de Juan de Sada.
Portem ja més de 8 anys des de la modificació del PGM de Juan de Sada i 40 anys des que el PGM del 76 ens va prometre zones verdes. El barri ha continuat sense arreglar-se, sembla que el barri s’acabés a la Rambla Badal sota l’Avinguda Madrid. Però al carrer Juan de Sada i el seu entorn hi ha la realitat de les construccions precàries, abandonades, que es van ensorrant mentre les velles cobertes d’uralita van desprenent pols d’amiant, el tòxic asbest. El barri està abandonat, voreres estretes, espatllades, solars desocupats, carrerons que han perdut la dignitat de ser la via romana[i] de sortida de Barcelona, carrers tallats per aparcaments privats.
La MPGM es va fer sense consultar els veïnats, escamotejant-los la participació que s’havia promès i que ha de ser imprescindible en tota remodelació urbana.
Són ja tres consistoris diferents els que no responen a les demandes del veïnat.
El detonant del pla va ser la compra als militars del solar del carrer Roger per més de 6 milions d’euros l’any 2008, malgrat tots els grups parlamentaris havien demanat al Congrés dels diputats que aquest solar fos cedit a la ciutat. Però no obstant això més de 6 milions d’euros van anar a parar a les arques dels militars, regides llavors pel govern socialista de Rodríguez Zapatero.
Amb aquesta compra, l’Ajuntament de Barcelona, llavors socialista, va prometre que serviria per regenerar el barri i que això es faria consultant el veïnat, amb un procés participatiu. Però la sorpresa va venir quan la primera assemblea participativa es convoca pel juny del 2009, una vegada ha finalitzat el termini d’al·legacions i s’ha aprovat la Modificació del Pla General Metropolità (PGM) del 1976. L’antic PGM prometia zones verdes,  i els veïns i veïnes esperàvem que després de més de 30 anys ara seria l’hora. Però el nou pla es fa a mida i a favor dels dos grans propietaris dels terrenys que el 1976 havien estat requalificats com a futures zones verdes, Germans Fisas Bosch SLU  d’una banda i l’empresa Ferros Herms de l’altra, i es nega la participació del veïnat. De les dues places previstes al PGM del 76 es passa a una rambla enrajolada de 32 metres d’amplada que no va enlloc per tenir l’excusa per poder vulnerar la normativa urbanística del Pla General Metropolità i poder aixecar més els edificis de pisos i equipaments privats, edificis que tindran magnifiques vistes al nou espai regenerat, tot arraconant i marginant els veïns i veïnes, tapant-los la llum i l’aire que ara gaudeixen. I un carrer que sempre havia estat, el carrer Fisas és condemnat a desaparèixer mentre les noves construccions densificaran encara més el barri.
El veïns i veïnes van reaccionar. Han reclamat ser escoltats, han reclamat el seu legítim dret a la participació, a poder dir como volen el barri i el respecte pel patrimoni del barri que la modificació del MPGM ni tan sols havia contemplat, pel refugi antiaeri que transcorre pel carrer Juan de Sada, un dels primer refugis que va promoure i costejar l’ajuntament de Barcelona per fer front a la barbàrie del bombardejos feixistes.  
Reunions amb l’ajuntament socialista, reunions després amb l’ajuntament convergent, i ara esperant a reunir-se en una cita que mai se’ls concreta amb el districte en comú. L’ajuntament socialista, a les acaballes del seu mandat va demanar als veïns i veïnes  una proposta alternativa, i aquesta es va fer, i es va portar a tots els grups municipals del districte, els que governaven i els que no, però les diferents administracions municipals no han fet cap cas i han seguit primant els drets dels promotors de la reurbanització, promotors amb els quals van acordar la modificació del Pla General Metropolita a Juan de Sada d’esquenes al veïnat.
La crisi econòmica ha aturat la remodelació especulativa del barri, però no s’està aprofitant aquesta aturada per donar veu als oblidats, al veïnat.
A finals de 2013 es va posar en marxa la reparcel·lació per compensació per intercanviar solars entre el municipi i els promotors de la reurbanització, però una vegada més es va marginar el veïnat, comunicant els fets una vegada exhaurit el termini per presentar al·legacions.
Aquesta tardor han començat les obres per iniciativa de l’Ajuntament per construir el nou CAP del barri al solar que havia estat dels militars del carrer Roger, també hi ha prevista la construcció d’un pavelló poliesportiu, una escola bressol i un quart equipament per al barri, i l’ajuntament haurà de sufragar l’obertura del carrer Juan de Sada, que havia d’anar a càrrec dels propietaris dels terrenys. Però el nou ajuntament encara no s’ha molestat en saber què passa a Juan de Sada, en escoltar els veïns i veïnes, i deixa córrer el temps mentre respon amb parsimònia a les demandes d’aquests.
És aquesta la nova manera de fer política? És aquesta la Barcelona que amb tant d’orgull es proclama des de l’Ajuntament?. Cal escoltar els veïns i veïnes, i tenir en compte les seves propostes, perquè sense això els interessos especulatius són els beneficiaris.



[i] El Carreró de les Ànimes porta més de vint segles resisitint com a part de la via romana, segurament d’origen íber, variant de la Via Augusta, que passava per  Sant Just Desvern. Avui el veïnat, pel seu abondament, ha rebatejat el carreró com a Ronda de la Cagarada

dijous, 12 de novembre del 2015

Intervenció arqueològica al refugi Juan de Sada (1513 i 1529)

El Col·lectiu Patrimonis Invisibles, que treballa traient de l’anonimat indrets del nostre barri que corren perill de desaparèixer, ha publicat l’informe de la intervenció arqueològica realitzada al refugi de Juan de Sada (1513 i 1529) entre maig i juny de 2013 per l’empresa Actium Patrimoni Cultural. 

El pots descarregar a


dilluns, 8 de setembre del 2014

Breu comunicat sobre la roda de premsa d'aquest matí del Regidor de Sants-Montjuïc


En relació al comunicat oficial fet avui pel Regidor del Districte de Sants-Montjuïc, el Sr. Jordi Martí i Galbis, volem manifestar:

  •  El nostre total desconeixement previ de la roda de premsa i dels acords en ella esmentats sobre la construcció del nou CAP de Carreras i Candi. En aquest sentit, volem remarcar que cap membre de l'Alcaldia, així com de l'ICS, ens ha informat sobre els acords presos, després d'haver format part de les meses de negociació durant molts mesos. Així mateix, volem expressar el nostre profund malestar envers la Regidoria i Ajuntament pel curs que ha pres els esdeveniments. Queda valorar si les nostres relacions se'n veuran ressentides. 
  • Així mateix, volem manifestar la nostra desaprovació sobre la ubicació definitiva del CAP, més tenint en compte que s'havia fet èmfasi en què Juan de Sada no era una solució òptima per a les necessitats dels usuaris, especialment els de major edat, del barri. Així, ja es va fer constar en diverses reunions anteriors
  • La incertesa creada arran de la irrupció d'una tercera entitat, el Consorci de la Zona Franca, i el joc a tres bandes que se n'ha derivat. 


Envers a aquesta nova situació i, amb la informació que tenim sobre la gestió que s'ha fet dels terrenys de Juan de Sada i del CAP de Carreras Candi, durant el transcurs d'aquesta setmana, ens reunirrem amb els veïns, arquitectes i els nostres advocats, per valorar les accions que emprendrem d'aquí endavant.  Per això, ens reservem un comunicat sobre el contingut polític i social de l'acord, que farem públic així tan aviat com sigui possible. 

Nota de premsa de l'Ajuntament de Barcelona sobre el CAP Carreras Candi

Ens fem ressò de la nota de premsa de l'Ajuntament de Barcelona sobre el CAP de Carreras i Candi (Sants).


El CAP de Carreras Candi es traslladarà a un edifici de nova construcció de titularitat municipal al mateix barri de Sants-Badal
El barri de Sants-Badal no perdrà finalment el seu Centre d’Atenció Sanitària. El CAP de Carreras Candi, que ha de tancar perquè no compleix els requisits normatius d’un equipament d’aquestes característiques, serà traslladat a un edifici de nova construcció. Aquesta solució ha estat possible gràcies a un acord a tres bandes, entre l’Ajuntament, el Consorci de la Zona Franca i el Govern català, per portar a terme una operació que li permetrà disposar d’un edifici nou de trinca i llogar-lo a la Generalitat per aquesta finalitat.
El regidor de Sants-Montjuïc, Jordi Martí, ha explicat avui en roda de premsa, que “més enllà de la singularitat de l’operació que avui presentem, és una satisfacció poder informar avui que posarem un nou equipament al servei dels veïns, és un dia molt important per al barri de Sants-Badal,” i ha afegit que “els equips sanitaris que treballen al centre de Carreras Candi ho estan fent en condicions molt dures, el nou equipament també permetrà aquests equips treballar en bones condicions”.
L’operació consisteix a modificar de mutu acord les condicions de venda del dret de superfície on s’aixeca la finca del carrer d’Eduard Maristany, 4-8, la Torre Diagonal 00, més coneguda per ser la seu de Telefònica a la zona Fòrum de Barcelona, i segons les quals el Consorci de la Zona Franca l’adquireix a canvi de fer-se càrrec de la construcció d’un equipament sobre un terreny municipal en un altre indret de la ciutat. L’equipament que ha escollit l’Ajuntament és l’edifici que ha de substituir el CAP de Carreras Candi, i estarà ubicat al solar del carrer Roger, 48-64, de titularitat municipal, i al mateix barri de Sants-Badal.
L’acord de l’Ajuntament amb el Consorci de la Zona Franca, signat la setmana passada, recull ja algunes de les característiques que ha de tenir l’equipament que substituirà el CAP de Carreras Candi. Així doncs, el nou edifici tindrà una superfície aproximada de 1.695 m2, i s’ha de construir a la finca de propietat municipal del carrer Roger 48-64, cantonada amb el carrer Joan de Sada, en la part qualificada urbanísticament d’equipament. El nou CAP donarà servei a una població d’uns 25.000 habitants, que són els que viuen al barri delimitat pels carrers Riera Blanca, de Badal, Avinguda de Madrid, la Ronda del Mig i la Rambla Brasil.
El programa funcional bàsic d’aquest nou equipament serà determinat al Consorci de la Zona Franca en funció dels paràmetres que siguin consensuats amb el Servei Català de la Salut. De fet, l’Ajuntament de Barcelona, a través de la Delegació de Salut del consistori, ha treballat aquesta operació també amb la Generalitat de Catalunya, i en concret amb la Conselleria de Salut, ja que serà el Consorci Sanitari de Barcelona qui al final posarà al servei dels ciutadans aquest espai, quan hi obri el nou CAP. L’edifici continuarà essent propietat municipal, i la Generalitat en pagarà un lloguer.
La construcció del nou edifici, que assumirà el Consorci de la Zona Franca, costarà al voltant de 4 milions d’euros. El compromís adquirit amb el Consorci també fixa els terminis de realització d’aquesta obra i del lliurament de l’edifici, que són immediats. De fet, des de la signatura del conveni es fixa un màxim de 4 mesos per a la redacció del projecte executiu de construcció, i l’inici de les obres en un termini que no superi els 3 mesos posteriors a l’acabament de la redacció.
El Districte de Sants-Montjuïc ha treballat intensament amb la Generalitat durant els últims mesos per tal de trobar una sortida per a l’equipament sanitari de Carreras Candi, actualment en un edifici que no reuneix les condicions òptimes per donar aquest servei i que ja es va anunciar que ha de ser tancat. L’anunci del tancament de l’equipament va provocar les protestes dels usuaris del centre, i immediatament el regidor de Sants-Montjuïc, Jordi Martí, va adquirir el compromís de trobar una solució per tal que el barri no perdi el seu centre de salut de referència. D’aquesta manera dóna resposta a una demanda veïnal que ha estat manifestada des de fa anys. Martí ha anunciat avui, a més a més, que el Districte organitzarà un procés participatiu amb els veïns del barri perquè siguin ells els que escullin el nom del nou equipament sanitari.




Enllaç:

http://premsa.bcn.cat/2014/09/08/el-cap-de-carreras-candi-es-traslladara-a-un-edifici-de-nova-construccio-de-titularitat-municipal-al-mateix-barri-de-sants-badal/